«És una experiència inoblidable»

Què esperàveu d'aquest any com a hereu i pubilla?

Adrià Herrero: M'esperava el que m'he trobat: conèixer molta gent. Em van dir que des del moment que et proclamaven la gent et venia a felicitar i que faria noves amistats. És el que va passar.

Com es viu el moment de la proclamació?

Xènia Peirón: A mi ningú m'havia explicat com funcionava i al principi tot va anar molt de pressa. Molta gent se'm presentava, m'explicaven coses que hauria de fer i llocs on hauria d'anar... Estava ben perduda! Però, de mica en mica fas noves amistats, coneixes pobles fantàstics? És molt bonic!

Què heu portat de Manresa a altres pobles i ciutats?

A.H.:La veritat és que soc un hooligan del bàsquet Manresa i sempre en parlo molt. A més, hi ha molta gent que coneix l'equip i l'ascens a l'ACB ha sigut impressionant! A part d'això, moltes festes locals de Manresa: la Fira de l'Aixada, la Llum?

X.P.: Portes les festes populars de Manresa a l'exterior i, al revés, en vas coneixent d'altres que potser no sabies ni que passaven.

Quines tradicions d'altres pobles us han sorprès?

X.P: Per exemple, el casament de Ripoll. És molt bonic. El fan de pagès. Es va a buscar la núvia a casa seva, se la porta amb cavall i van vestits tradicionalment de l'època. D'altres que també ens han agradat molt són els Traginers de Balsareny, la Corrida de Puig-reig, la Monacàlia de Navarcles? Una llista ben llarga!

Quin consell donaríeu als pròxims hereu i pubilla?

A.H.: Que aprofitin totes les sortides que tinguin a l'agenda. L'any passa volant i de cop et trobes fent el teu acte de comiat. És una experiència inoblidable que, si realment et brinden l'oportunitat de fer-la, no pots tancar-hi la porta. X.P.: Els primers actes et fa una mica de vergonya i no vas a gaires. Però ara mires enrere i te'n penedeixes, perquè ara s'acaba i et sap greu no haver pogut anar en aquests pobles o ciutats.