El 2017, la recollida de la fracció orgànica a Manresa -restes de menjar i de poda- va tornar a baixar i ja són vuit anys seguits que va enrere. En canvi, la recollida selectiva -plàstic i envasos, vidre i paper- va fer un nou pas endavant. En aquest cas, fa cinc anys seguits que augmenta.

Les darreres dades publicades per l'Agència Catalana de Residus constaten una tendència que fa vuit anys seguits que dura: a la capital del Bages la gent no reclica prou la matèria orgànica. Dit en paraules del regidor de Qualitat Urbana, Jordi Serracanta, «sis de cada deu manresans, en xifres rodones», la barreja amb la resta de la brossa, la que va al contenidor gris. Això fa que el rebuig que genera la ciutat no baixi com seria desitjable. «Són vasos comunicants», fa notar. «Més del 40 % de cada tona de rebuig és orgànica».

A peu de contenidor

Enguany, l'Ajuntament ha posat en marxa una campanya que ha inclòs col·locar educadors ambientals al costat dels contenidors per informar la ciutadania de la importància de reciclar i per fer enquestes per analitzar els hàbits pel que fa al reciclatge i, específicament, a la segregació de l'orgànica. El juny passat ja es van avançar algunes conclusions i entre el setembre i l'octubre vinent es presentaran les finals, informa el regidor manresà, que apel·la a la «corresponsabilitat» de la ciutadania per millorar la situació.

A Catalunya les tones d'orgànica recollides han augmentat de manera significativa, tenint en compte que feia dos anys que baixaven. Han fet el salt de 371.696,80 el 2016 a 378.942,84 el 2017 (a Manresa, han baixat de 2.648,31 a 2.630,90). Quant al plàstic, al vidre i al paper, a Catalunya les tones s'han incrementat d'1.440.836,92 a 1.536.946,55, i a Manresa, de 13.039,75 a 13.645,64.

L'augment de la selectiva a la capital del Bages (la que va als contenidors blau, verd i groc), Serracanta el llegeix com un reflex «d'un increment del consum els darrers cinc anys. Anem sortint de la crisi i creix el nombre d'envasos per família relacionats amb aquest augment del consum».

La pregunta del milió

Per què els manresans no recliclen més la fracció orgànica? El regidor comenta que «nosaltres entenem i, de fet, ho hem contrastat amb altres ciutats, que la percepció de la ciutadania amb l'orgànica és que és el germà pobre de la recollida selectiva. Tenim molt clars els envasos, el paper i el vidre de fa molts anys, però l'orgànica és el que està costant més d'incorporar en els hàbits dels manresans».

Barrejar-la amb el rebuig implica que l'Ajuntament hagi de pagar més quantes més tones aporti als abocadors. També, que no es pugui convertir en compost per tal que «entri en el circuit de l'economia circular, que torni a la terra d'on va sortir i no estar en dispòsits controlats que anem augmentat, cosa que mediambientalment no és sostenible perquè no podem pensar que els podem anar ampliant de forma perenne. Aquest esquema s'ha de trencar. Tot allò que es pugui convertir de nou en un recurs no pot ser un residu», conclou.