Túnica, cinturó i moltes ganes de descobrir la Manresa del segle XIV. Ahir va tenir lloc la primera sessió del joc de rol familiar de la festa major al carrer del Balç: «La Manresa del 1300». Els participants es van convertir en artesans de l'època medieval durant tota la tarda. Avui se celebrarà la segona i última sessió. Té un aforament limitat a 25 persones i ja se n'han omplert totes les places.

L'aventura no va començar per la porta principal, sinó que pares, fills i avis que conjuntament participaven en el joc, van haver d'entrar per la porta del carrer dels Arcs de Santa Llúcia. Hi havia nervis. No sabien per on sortiria el primer personatge o enigma. Fins que de cop, des de la foscor, va emergir una figura. Era en Llapí, un criat de l'època medieval, que va ser el narrador del joc i els va acompanyar durant tel recorregut.

El primer que van haver de fer els jugadors? Vestir-se com era habitual el segle XIV. No hi van faltar, doncs, les túniques i els cinturons per simular de la millor manera la indumentària de fa 700 anys.

Ara ja només faltava que cada grup es posés en la pell d'un dels quatre gremis principals de la Manresa de l'any 1.300. Hi havia el gremi dels traginers, el dels sabaters, el dels pararies -els encarregats de preparar la llana- i el gremi dels cuireters, habituals de l'època al carrer del Balç.

Construir el retaule de la Seu

Amb en Llapí, els gremis van descobrir quina era la seva missió: aconseguir el màxim de sous -monedes de l'època- per convertir-se en els més rics de la ciutat i ajudar a construir un retaule a la Seu. Obtenir aquests diners, però, no va ser fàcil ni ho van fer sols.

Al llarg del joc, tres personatges històrics relacionats amb la Manresa del segle XIV van aparèixer per posar traves i oferir s0lucions als intrèpids jugadors. D'aquesta manera, van conèixer en Romeu Morera, l'administrador de les obres de la Seu, que volia captar els fons necessaris per a la construcció de la peça; en Guillem Catà, l'arquitecte de la Sèquia, i en Pere Torres, qui custodiava els presoners genovesos.

Les proves que s'havien de superar eren variades. Per exemple, hi havia una auca de la Llum amb un text per desxifrar i un joc de bitlles catalanes. Amb les proves, a part de monedes, també van poder aconseguir peces del retaule. «Així tothom pot cooperar en la construcció de la peça final», explicava Climent Ribera, coordinador i actor de l'activitat.

És el segon any consecutiu que s'organitza el joc de rol familiar en el marc de la festa major que, habitualment, es fa durant el curs escolar. Enguany, com a novetat, s'ha afegit un nou fons musical per generar més ambient. Climent apuntava que «cada música està inspirada en un personatge i genera més ambientació». «Abans era un joc, ara és també un espectacle», afegia.