«Hem de preparar els alumnes per saber afrontar situacions inesperades»

L'exsecretari de Polítiques Educatives del departament d'Ensenyament de la Generalitat, el manresà Antoni Llobet (1965), estrena càrrec com a responsable del Centre d'Innovació i Formació en Educació del campus Manresa de la UVic-UCC.

Es tracta d'un nou servei?

El Centre d'Innovació i Formació en Educació (CIFE) fa temps que existeix i ara el que fem és posar en marxa la unitat pròpia com a campus UManresa. El CIFE té un director, Toni Portell, que és el màxim responsable a nivell central de la UVic-UCC.

Continua exercint de professor a l'institut Gerbert d'Aurillac de Sant Fruitós?

Sí, aquest és un encàrrec que m'ofereix la universitat, la FUB, per posar en marxa el centre d'innovació al campus de Manresa. És un encàrrec puntual amb una dedicació temporal.

Quins altres centres d'aquest tipus hi ha a Catalunya?

Estem parlant del que històricament seria l'equivalent, a la majoria d'universitats de Catalunya, als Instituts de Ciències de l'Educació per a la formació del professorat no universitari. La UVic-UCC no només canvia la nomenclatura sinó que potencia l'acompanyament als centres i el suport a processos d'innovació

Què és el que tenen en comú?

Que són els centres amb els quals el departament d'Ensenyament concerta l'organització de cursos formatius sobre les línies fonamentals que considera en cada moment. El que passa és que cada universitat hi afegeix la pròpia proposta per oferir als centres del seu territori en projectes d'innovació, d'acompanyament -en els seus projectes educatius, lingüístics i de convivència-, jornades per posar en contacte els professionals, concertar accions amb l'administració local si pot resultar útil que el professorat d'un ter-ritori tingui una formació concreta...

Per què més serveix?

Més enllà de ser un centre útil per a la formació de mestres, volem ser un element dinamitzador posant en valor tot allò de bo que es fa en els centres escolars.

Quin impacte té. Què canvia en l'entorn de tenir-lo a no tenir-lo?

Si ho sabem fer bé, el CIFE haurà convertit Manresa en una plaça de referència per a qui vulgui participar en jornades, seminaris i altres esdeveniments imprescindibles per a la reflexió sobre l'acte educatiu.

Se li gira molta feina.

La sort que tenim és que no comencem de zero. Es posa en marxa una iniciativa que ja té molts elements en joc. Un és que el Centre d'Innovació i Formació en Educació de la UVic-UCC ja està creat i funcionant des del campus de Vic i permet al de Manresa treballar a partir de l'experiència ja acumulada. Un altre és que la FUB a Manresa sense CIFE ja té experiència de formació a professorat no universitari, per exemple són especialment capdavanters en l'educació infantil en ciència amb la creació del Lab 0_6, que ha permès fer molta tasca d'innovació de recerca, i ja han participat organitzant formació per a mestres d'educació infantil de la zona i més enllà. La FUB també té el Centre Internacional de Formació Contínua, que també inclou estudis d'idiomes.

Què hi aporta, doncs?

El que no hi havia hagut a Manresa és un ens que pugui treballar en coordinació amb el departament d'Ensenyament per poder oferir aquesta formació al professorat no universitari de la nostra zona.

Quin paper hi juga la innovació, aquí?

Vivim uns temps en què tothom té clar que hem d'estar preparats per fer coses de manera diferent de com s'han fet sempre. No serveix fer les coses exactament igual com es feien fa 40 anys. La societat ha evolucionat d'una forma de la qual l'escola no pot quedar al marge. Però tenir clar això no vol dir que sapiguem exactament com les hem de fer. Cal treballar perquè cap centre quedi al marge d'aquest procés i que tothom pugui disposar d'eines de suport i acompanyament a l'hora d'innovar i posar-se al dia.

Això resulta obvi, no?

La innovació no és només fer coses noves sinó també les més adequades per formar millor els alumnes d'escoles i instituts. Fer les coses de manera diferent per què sí no serveix de res. Cal evolucionar de forma encertada tenint en compte la tipologia d'alumnes i territori.

Els alumnes aniran a la Universitat Google en poc temps?

No només tenim dubtes sobre com seguirà aprenent l'alumnat més enllà de l'ESO sinó que no sabem tampoc quins seran els oficis que seran a l'abast dels alumnes d'ara quan acabin els seus estudis.

La majoria d'estudiants treballaran en professions que avui no existeixen?

M'estic referint a això i en una proporció impensable ara. No té res a veure com s'ha de formar els alumnes ara que fa 50 anys. Els hem de preparar perquè siguin capaços d'afrontar situacions inesperades.

I si la lectura de l'alumne és que vist el panorama no cal cremar-se les celles per ser metge?

Igual que sabem que els robots assumiran moltes feines no mecanitzades, hem de ser conscients que l'orientació de l'alumnat és un àmbit estratègic que cal transformar.