A Manresa, la darrera xifra d'habitatges buits facilitada per l'Ajuntament els situa en 7.735. A l'hora de la veritat, però, calcula que només 5.000 ho estan realment. Una recerca feta en diferents fronts constata que hi ha pisos on hi viu gent però consten com a buits perquè l'inquilí no hi està empadronat o bé el contracte no està registrat a l'Incasòl perquè és entre particulars. La recerca, que continua, s'ha iniciat abans de la nova campanya «Pisos plens, barris vius», que fa una crida específica als petits propietaris amb pisos buits a posar-los a lloguer.
El treball de camp de l'Ajuntament per oferir una dada més real dels pisos buits que hi ha Manresa, que porta a terme l'Oficina Municipal d'Habitatge en el marc del Pla Local d'Habitatge, s'ha fet amb entrevistes a un centenar de tenidors privats. Cal tenir en compte que el 71,26% dels 7.735 habitatges buits són propietat de persones físiques, és a dir, que no són bancs. També s'ha fet creuant informació de tres bases de dades: el padró municipal, el consum d'aigua (que demostra que s'està fent ús d'aquell pis, tot i que consti com a buit) i els contractes de lloguer amb fiança registrada.
El cas dels estudiants de la FUB
Ahir al matí, el regidor d'Habitatge, Joan Calmet, i la regidora d'Acció Social, Àngels Santolària, van presentar la nova campanya i els primers resultats, que caldrà confirmar, del nou recompte de pisos buits. Calmet va posar l'exemple que molts estudiants de la FUB viuen en pisos de lloguer o tenen una habitació llogada, però que no s'han empadronat ni és previst que ho facin, i que han fet el contracte sense una fiança registrada, de manera que, a l'hora de la veritat, aquell pis passa per un pis buit. Altres exemples són els pisos on viuen familiars dels propietaris o treballadors temporals.
Quant a les entrevistes als tenidors privats de pisos, persones que en alguns casos poden tenir en propietat catorze pisos o més, la conclusió és que un 35% ja estan llogats, però la persona no hi està empadronada; un 35% més requereixen una rehabilitació per posar-los a lloguer; un 25% estan a la venda; i un 5% estan ocupats de forma il·legal.
El 2013, un estudi de l'Institut Nacional d'Estadística va situar en 9.434 els habitatges desocupats a Manresa, xifra que l'Ajuntament va rebaixar fins als prop de 8.000, basant-se en les dades del padró.
Pisos buits que no ho estan
En la presentació de la campanya, que es donarà a conèixer a la ciutadania amb una bustiada (vegeu L'Apunt), Calmet va remarcar que «és una campanya absolutament necessària», alhora que va insistir que «tenim la percepció que hi ha una gran quantitat de pisos buits a la ciutat que no estan buits i que, a més a més, no són de grans tenidors sinó de petits». Va repassar les dades esmentades amb anterioritat i va dir que «s'aniran treballant i es podran concretar xifres més exactes» i, també, les zones de la ciutat on se'n concentren més. D'entrada, va dir que «està molt repartit». Santolària va remarcar la complexitat a l'hora de creuar les dades perquè «nosaltres partim de les del cadastre i ells [Aigües de Manresa] de les preses de l'aigua». També va apuntar que «farem el que sigui per incentivar que els pisos no estiguin buits» i que «si hi tenen gent serà més difícil l'ocupació» il·legal. Calmet va afegir que, «com a Ajuntament, volem donar una confiança i garantia a tot aquest petit i mitjà propietari que té un, dos, tres pisos, vuit, que no s'acaba de decidir de vegades perquè li fa falta una petita inversió». La regidora va voler fer notar que «ens trobem bastants casos de persones que han heretat un pis entre quatre o cinc germans i que no el poden posar a lloguer perquè s'hi han de fer obres». En aquest sentit, el full informatiu que es repartirà de la campanya especifica els avantages i les ajudes a disposició de qui faci el cop de cap per posar un habitatge de la seva propietat a la borsa de lloguer (vegeu el text de sota), algunes de les quals incloses en el Pla Local d'Habitatge.
