Fa 20 anys es van fer en paral·lel els treballs de posada en marxa del nou dipòsit i la clausura del que havia donat servei a la comarca fins a aquell moment.
El resultat de gairebé un any de treballs va ser una nova instal·lació -situada al sector de Bufalvent, al costat de l'abocador que es clausurava- d'una superfície impermeabilitzada de 25.000 metres quadrats amb una capacitat de 400.000 m3 de deixalles.
Formava part d'un espai i una planificació més gran fins a una superfície total de 120.000 m2 i una capacitat de 2 milions de metres cúbics (vegeu Regió7 del 24 de març del 1999).
Els experts asseguraven en aquell moment que un bon ús de la instal·lació li donaria una vida de 25 anys.
Per a la clausura de l'anterior dipòsit es va fer un recobriment amb argila, la revegetació de l'espai i la instal·lació de xemeneies perquè sortís el gas que es generava.
La diferència bàsica entre el nou i l'antic abocador va ser el sistema de fermentació, que passava a ser anaeròbica, és a dir, regularment es recobreixen les capes de residus amb terra. A més, la nova instal·lació disposa d'un drenatge que permet recollir els elements lixiviats i conduir-los cap a un dipòsit.
Les obres de la nova instal·lació van ser possibles gràcies a un conveni signat entre la Junta de Residus, l'Ajuntament de Manresa, la Mancomunitat de Municipis i el Consell Comarcal del Bages.
Van tenir un cost d'1,3 milions d'euros, el 80% aportats pel fons de cohesió europeu. La resta la hi van posar la Junta de Residus i la mancomunitat.
El dipòsit que es va clausurar el 1999 havia tingut una vida útil de 15 anys. El 1998 s'hi van abocar 120.000 tones de residus.
En aquests 20 anys s'ha anat configurant un Parc Ambiental a Bufalvent, que és on es fa el tractament de residus mitjançant el dipòsit controlat, però també les plantes de compostatge, de transferència de vidre i envasos i de lixiviats, a més de les oficines.
El tractament de residus conviu amb un entorn ple d'oliveres, bar-raques de vinya, boscos i animals que hi pasturen.
