La presidenta de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa, Sílvia Gratacòs, considera que la concentració d'equipaments comercials al sector de la Sagrada Família fluctua «entre la casualitat i el que no és normal», però assegura que les empreses «estudien molt bé on volen ubicar-se». Afirma que és evident que s'ho rumien molt i que «no pensen en els barris sinó segurament on hi ha enllaços o futurs enllaços amb la ronda, sortides i tenir bons aparcaments per atraure gent no només de la ciutat sinó de fora».

Altres factors a tenir en compte, opina Gratacòs, són els interessos que puguin tenir els ajuntaments, «i no només el de Manresa», perquè les superfícies comercials es col·loquin en punts estratègics i aportin diners per a la urbanització d'un carrer o d'un sector, projecte que les arques municipals no podrien assumir. «Això ho paguem tots i no aporta més riquesa a la ciutat, sinó al contrari».

Mercadona ha assumit bona part del cost de la urbanització del nou carrer Pilar Bertran Vallès, entre la carretera del Pont de Vilomara i el Sant Cristòfol, un projecte d'un milió d'euros. Gratacòs recorda que quan es va instal·lar a l'avinguda Universitària es va reordenar tota la zona dels Ametllers, a la Mion, però que no ha servit perquè sorgís una nova trama comercial de botigues petites. «Al contrari. No sempre són tractores i ha acabat fent extingir el comerç de proximitat». Això, diu Gratacòs, sumat a les compres per internet, «l'únic que fa és esmorteir i fer desaparèixer el comerç de tota la vida». Recorda, però, que amb el canvi del Mercadona del Sant Cristòfol pel de la carretera de Vic «ha substituït metres d'un lloc per un altre».

«Des de la Cambra el que fem és defensar el petit comerç, i tot el que sigui que facin els ajuntaments per pagar peatges i donar metres comercials a grans empreses a canvi de temes urbanístics a baix cost no aporta res a mitjà i llarg termini».

Per a la presidenta de la Cambra de Comerç, hi ha un canvi de model comercial imparable. «Les empreses petites ens hem d'especialitzar, fer-ho més bé que ningú i amb preus competitius» i unir-se per fer front a les grans empreses. Per això reclama una llei de protecció del petit comerç.

Gratacòs reivindica el petit comerç i el de proximitat, el que «pot patir més danys col·laterals i xocar frontalment» amb les grans superfícies. El que pot acabar passant és que tanqui «aquell comerç pensat per al barri, per a aquella gent que no necessita fer la compra d'un sol cop».