Els punts de l'al·legació que han estat desestimats

L'acceptació per part del govern municipal de Junts per Manresa i Esquerra de la petició l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya d'introduir a les ordenances fiscals que no s'ha de pagar plusvàlua si no hi ha hagut revalorització o la quota a satisfer és superior a l'increment patrimonial obtingut va ser l'excepció, perquè la resta d'al·legacions de l'entitat van ser desestimades.

• L'associació indicava que l'increment mitjà dels tributs que es preveu en les ordenances fiscals aprovades inicialment és de l'1,23%, cosa que «eleva encara més la pressió fiscal existent en un moment de desacceleració econòmica».
• Sobre l'Impost de Béns Immobles (IBI) demanava que s'eliminés o moderés l'increment del tipus impositiu, «ja que no ha millorat la situació econòmica dels contribuents i es tracta d'un increment superior a l'IPC».
• Plantejava que el recàrrec pels immobles d'ús residencial permanentment desocupats podia suposar una doble imposició, ja que a Catalunya ja existeix l'impost sobre habitatges buits. La resposta municipal va ser que l'Ajuntament va suprimir les referències al recàrrec de l'IBI per a immobles desocupats, així que «no s'entén que es presenti una al·legació sobre un recàrrec que aquest ajuntament no ha previst en aquesta modificació».
• Pel que fa a l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) s'al·lega que el tipus impositiu del 4% «és un fre per a les empreses promotores i constructores a l'hora d'emprendre nous projectes immobiliaris a la ciutat». L'Ajuntament torna a no estar-hi d'acord i reitera que no existeixen raons de caràcter tècnic per estimar l'al·legació, ja que el text refós de la Llei d'Hisendes Locals estableix que el tipus impositiu no pot excedir del 4%.
• L'associació demanava «afegir una nova bonificació a les proposades en el text inicialment aprovat per als edificis d'obra nova o gran rehabilitació que obtinguin el certificat energètic A». La resposta municipal és que les bonificacions de l'impost estan recollides formalment i entre aquestes no hi ha «cap bonificació específica per al supòsit esmentat».
• Respecte a les al·legacions referents a l'ordenança reguladora de l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) es demanava que «s'elimini o es moderi l'increment de l'índex de situació». Un altre cop la resposta de l'Ajuntament és negativa perquè el text refós de la Llei d'Hisendes Locals «estableix que els coeficients de situació no podran ser inferiors a 0,8 ni superiors a 3,8». Com que els coeficients proposats per a l'any 2020 compleixen els requisits anteriors es considera que no existeixen raons de caràcter tècnic que hagin de comportar l'estimació de l'al·legació presentada.
• Sobre les taxes s'al·legava que la base imposable es determina pel cost real i efectiu del servei. I no havent-se millorat el servei ni incrementat de forma exponencial el cost per part de l'Administració es demanava l'eliminació o reducció de l'increment general de l'1,5% de les taxes. L'Ajuntament respon que l'al·legació no fa referència a cap taxa en concret sinó que es refereix genèricament tant a la manca de millora del servei com de grans increments de costos. Tanmateix, l'increment de l'1,5% en les taxes no implica que el seu import superi el cost real o previsible, «sinó que disminueixi lleugerament el dèficit que generen els serveis que financen». A l'expedient hi consten els informes en relació amb la cobertura del cost dels serveis, segons els quals l'import de les taxes no superen el cost previst per la prestació del servei o per la realització d'activitats per a l'exercici 2020».
• El text de l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya finalitzava demanant que s'incorporessin les al·legacions presentades com a elements de millora.