Les depuradores de Manresa i Igualada entren en una recerca per predir rebrots

Una de les moltes preocupacions que genera el coronavirus SARS-CoV2 són els possibles rebrots i la capacitat de preveure'ls i de reaccionar a temps. Un sistema de detecció per controlar la seva arribada és a través de la femta, per on s'ha demostrat que s'expulsa el virus. Les depuradores de Manresa i Igualada han entrat a formar part d'una recerca conjunta que té precisament aquest objectiu: predir un possible rebrot.

A través de la femta es pot seguir la petjada de les persones que tenen el virus i presenten símptomes i, el que és més important, de la població que és asimptomàtica; que és portadora de la malaltia però no experimenta símptomes. És a dir, que un temps abans que hi hagi persones que comencin a notar que tenen febre, mal de cap o mal de coll, i que els hospitals és comencin a omplir, fins que no sigui possible controlar el virus amb una vacuna, les anàlisis de les depuradores permetran detectar la presència del virus, tot i que aparentment no hi hagi malalts, i alertar els hospitals.

L'inici de la recerca

L'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), un centre referent en investigació de temes de l'aigua, que depèn de la xarxa de centres de recerca CERCA i que té la seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, està prenent mostres de les depuradores de Manresa i d'Igualada des de l'inici del tancament de la Conca d'Òdena pel brot de la Covid-19 que hi va haver. Lluís Corominas, investigador de l'ICRA, ambientòleg i expert en epidemiologia en les aigües residuals, coordina aquest estudi.

Recorda que quan va començar la pandèmia es van fer estudis clínics per trobar el virus en diferents matrius, com la saliva, la sang, l'orina i la femta. «Vam veure que a la femta hi és present i vaig tenir la idea, igual que moltíssima altra gent, de, tenint en compte això, mirar-ho a les aigües residuals. Tothom a la seva llar el que fa és tibar la cadena i les aigües residuals, a través dels col·lectors, van a parar a les depuradores. Si agafes una mostra a l'entrada de la depuradora tens informació sobre el virus de tota la ciutat».

Una mostra per setmana

Dit i fet. Des de mitjan març van començar a recollir mostres de les depuradores de Manresa i Igualada. Al principi, tres mostres cada setmana, més endavant, dues, i actualment, una. «Una sola mostra porta informació de tota la ciutat, de manera que pots fer un seguiment de si el virus va augmentant o disminuint. Ara, en el desconfinament, es tracta de veure que va baixant. La gràcia és que ho puguem detectar abans que els hospitals. Si hi hagués un rebrot el mes d'octubre o a l'hivern, ho veuríem primer a les aigües residuals i podríem alertar les autoritats sanitàries». La tria de Manresa i Igualada la va fer perquè «a Igualada hi havia un focus declarat i aïllat i a Manresa la població és de característiques similars però no estava tan afectada».

El científic realitza el treball conjuntament amb Carles Borrego, microbiòleg de l'ICRA. A banda, «tot el que té a veure amb el processament de mostres ho integrem en un estudi més ampli amb una quinzena de depuradores que lidera Rosina Gironès a la Universitat de Barcelona», que són experts en virologia. La tria inclou depuradores d'arreu del territori i combina ciutats amb molta incidència i d'altres amb menys. Gironès és catedràtica de Microbiologia, cap de la secció de Microbiologia del departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la UB i directora del Laboratori de Virus Contaminants d'Aigua i Aliments (Vircont).

Resultats d'aquí a un mes

La intenció és començar a tenir resultats d'aquí a un mes perquè actualment estan estudiant el mètode més adequat per processar les mostres que han anat recollint i poder monitoritzar els resultats. «No volem malgastar temps en un mètode del quan no estiguem segurs», remarca Corominas.

Assegura que a les aigües residuals possiblement es podrà identificar «un cas entre deu mil. Hi ha molts asimptomàtics que tenen el virus i que no estan experimentant símptomes i es pensen que no el tenen, però a la femta hi va, i la femta va a les aigües residuals. És la manera de fer una foto de l'augment o la disminució dels contagis. Si arribem a zero i no detectem res a les aigües residuals i fem un seguiment, al mínim augment podrem avisar les autoritats sanitàries que es preparin per prendre mesures», amb l'avantatge que la recerca permetrà afinar de cara a «definir el confinament per a una regió o una altra».

Comenta que hi ha altres centres de Catalunya que també ho estan investigant i que l'ideal seria coordinar-se tots. De moment, ells ja ho han fet amb la UB i amb l'Eurecat (Centre Tecnològic de Catalunya), a través del qual es podran fer arribar dades de Catalunya per poder fer el mateix a nivell europeu i internacional.