Les barres augmenten la normalitat als bars

Si hi ha quelcom que sigui sinònim de normalitat en un bar és que hi hagi gent asseguda a la barra. Fins ahir, en què la Catalu-nya Central va entrar a la fase 3, però, estaven vedades a la clientela. Depenent de l'establiment, ho han notat més o menys. Al frankfurt Albert de Manresa, per exemple, la barra és una part vital del negoci, per tant, consideraven fonamental poder-la tornar a fer servir. En canvi, al bar-restaurant Griffitich, com que l'Ajuntament els va deixar posar unes taules individuals adossades a la façana, hi ha qui s'hi ha acostumat. Amb tot, hi va haver clientela que va preferir seure ala barra com feia abans de la pandèmia, de les mascaretes i dels desinfectants.

Jordi Sànchez, responsable del Griffitch, situat a la plaça Bages, celebrava tenir la barra disponible, tot i que el fet d'haver de guardar les distàncies entre els clients en limiti la capacitat. A banda, deia que amb el bon temps hi ha qui prefereix continuar seient a l'aire lliure. Respecte a la terrassa, en el seu cas, no notarà gaires canvis d'una fase a l'altra perquè una cosa és tenir més taules i cadires i l'altra és que s'omplin, i les que té són suficients, deia. El que sí que li ha anat bé són les tauletes que ha pogut posar enganxades a la façana. Agraïa les facilitats de l'Ajuntament en aquest tema. Alhora, confia que «estarà a l'alçada de la situació i replicarà el que han fet altres ajuntaments de poblacions similars, on han bonificat el 100% de la taxa, perquè el problema és que, per molt que un vulgui omplir les terrasses, no tenim una vareta màgica per omplir-les i, per tant, és difícil poder assumir el 100% del 50%», en el sentit que ni que el consistori faci pagar la meitat de la taxa per tenir terrassa al carrer, a efectes pràctics, si l'ocupació ha estat menor, la recaptació també ho ha estat, de manera que la rebaixa a la meitat de la taxa és fictícia.

Sobre altres temes, com les normes de desinfecció, comentava que «la restauració, en general, és un dels sectors més afectats sempre pels registres sanitaris; per tant, no ens ve d'un. Fins i tot el tema dels guants no és cap novetat perquè segons el que toques ja és millor tocar-ho amb guants. Home, netejar un lavabo 25 vegades sí, però la resta, no».

«Això és un plaer!»

Pels volts de les 9 del matí, la Nicole ja va voler esmorzar a la barra. «Puc?», va demanar. Al cap d'una estona ho va preguntar Gemma Miralles, que treballa a prop. «Ja en tenia ganes perquè tot plegat ha estat molt dur». Fins ahir, esmorzava a dins, però en una taula. «Això és un plaer!».

Al passeig de Pere III, el responsable del frankfurt Alpina, Joan Ferrer, valorava que, en el seu cas, passar a la terrassa d'una ocupació del 50 al 75% no ho notarà perquè «com que l'Ajuntament ja ens va deixar les taules que teníem posades més separades, perquè ens van deixar més ocupació a la via pública, no canvia res de la 2 a la 3». Quant a la barra, apuntava que «si s'han de mantenir les distàncies tampoc no ens afecta gaire. Crec que és una cosa més psicològica de cara a la gent, que els dona més alegria de sortir, que el que nosaltres en traiem».

A l'interior del local han posat una taula més perquè «ara poden estar a un metre i mig». Quant al tema de la taxa, es mostrava d'acord amb Sànchez que el millor seria no haver-la de pagar. «Abans la pagaves a l'avançada i el fet que la paguis després significa que l'ajornes, però al final l'has de pagar. Jo visc a Sant Fruitós i aquest any l'han fet gratuïta».

Qui estava especialment satisfet de poder obrir la barra era Jaume Traveria, un dels dos responsables del frankfurt Albert, al car-rer del Cardenal Lluch, que, alhora, també era un exemple vivent que la gent encara té molts inter-rogants. «De diaris en puc tenir per als clients?», preguntava, «perquè si els dispensadors de quètxup i de mostassa no els pot tocar una persona després de l'altra...». La idea és que la clientela utilitzi el gel desinfectant que ja té a la seva disposició.

Moltes ganes de fer-la servir

En aquest negoci no tenen terrassa i per això és tan important la barra. Traveria assegurava que «la gent tenia moltes ganes de fer-la servir. Moltes!» i que, fins ara, han tingut molta menys gent de l'habitual. Inconvenients com el de les salses «han estat molt importants per a nosaltres. I, sobretot, la capacitat. Sí que hi ha moltes hores que no s'omple, però aquest dissabte que hi va haver futbol, molta gent es va haver de quedar a fora perquè no hi cabien». Mentre parlava amb Regió7, un client va entrar i es va asseure a la barra disposat a gaudir-ne, per fi.

També hi havia gent, ahir, a la barra del restaurant Las Vegas, a Sant Domènec. Xavier Garcia, un dels responsables, va poder fer els cafès i servir-los allargant el braç. A fora, la terrassa era plena.