L'epidèmia té un rostre humà, que és el de les seves víctimes i els professionals que l'han combatut a primera línia, i una fesomia, més freda, marcada per les xifres que ha anat generant, que els centres assistencials han anat facilitant i el diari ha recollit puntualment durant un centenar llarg de jornades.

La més crua de totes és la dels prop de tres-cents morts reconeguts per coronavirus que han estat certificats a Althaia, Sant Andreu i Sant Bernabé. 279 exactament.

Passa el cursor per sobre el gràfic per veure totes les dades

Però se sap amb seguretat que la mortalitat ha estat molt superior a causa de les defuncions que hi ha hagut fora dels hospitals o que no s'han certificat oficialment com a atribuïbles a la covid-19 i que han triplicat el nombre de persones difuntes publicades a les necrològiques d'aquest diari durant la fase més agressiva de la pandèmia.

Les dades aportades pels hospitals del Bages i el Berguedà han servit per prendre el pols a l'epidèmia amb xifres que, si bé no abasten totes les víctimes, s'han pogut estandarditzar per mostrar tendències fiables i els moments de màxima i mínima afectació de l'epidèmia.

Han estat un mapa que ha permès orientar-se dintre d'una crisi sanitària sense precedents pròxims. El més a l'abast seria el de l'anomenada grip espanyola del 1918, i d'aquest episodi cap persona viva en guarda memòria. Tant de bo passi més d'un segle abans que es torni a donar una situació com la que hem viscut i que les xifres que avui recollim s'hagin de repescar del fons de l'hemeroteca quan ja ningú les recordi.

A principi de març, el diari publicava que el primer cas de coronavirus a Manresa era lleu i el tractament es feia a domicili. Tancat a casa, aïllat, en una habitació amb bona ventilació directa al carrer, amb el mínim contacte amb la família i encara menys amb persones de fora. Començava el degoteig de casos i se succeïen les anul·lacions d'actes programats. Un darrere l'altre fins que la paràlisi va ser total.

Una dona de 87 anys amb patologies prèvies va morir el 6 de març a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona per coronavirus i va ser la primera víctima mortal a Catalunya i la vuitena a Espanya.

Les borses s'enfonsaven, es tancaven fronteres, tots els actes amb públic anaven desapareixent del mapa. A mitjan mes de març se suspenien les intervencions quirúrgiques a Sant Joan de Déu.

El brot més fort de Catalunya es produïa a Igualada i amb ingressats també a Manresa.

El primer mort en un centre hospitalari de Manresa confirmat per covid va ser el 15 de març. En una setmana ja s'havien sumat 5 morts més. A Berga es produïen, també, les primeres víctimes, i a Martorell.

Les morts a Althaia s'havien produït de forma esglaonada i es van confirmar de cop quan es van tenir els resultats de les proves per saber si havien estat causades pel coronavirus. El dia 21 de març hi havia sis morts i 51 persones ingressades. Començava un període macabre amb morts diàries, una, tres, dues, cinc, sis, vuit, set... Eren xifres darrere de les quals hi havia vides humanes estroncades. Dels dos primers ingressats el 15 de març es va passar a 286 el dia 31 de març i 62 morts.

L'1 d'abril, l'Hospital de Sant Andreu comptabilitzava els tres primers morts.

S'albirava que la situació seria molt pitjor. Les direccions dels serveis de salut tenien informes amb previsions catastròfiques. El mes d'abril s'obria amb una enorme incertesa i l'afectació, sense arribar a complir les previsions més pessimistes, va ser brutal.

Si el març es van comptabilitzar als centres assistencials de Manresa 62 víctimes mortals, l'abril en van ser més del doble, 141. Fins que el 29 de maig hi va haver el darrer mort hospitalitzat per covid encara se'n van haver de comptabilitzar 31 més. En tant per cent, el març hi va haver el 26,6% dels morts, l'abril el 60,2% i el maig el 13,2%. Del 29 de maig fins ara s'ha anat engruixint la relació d'altes -ahir ja sumaven a Manresa 1.111- mentre es mantenia inalterable la xifra de víctimes mortals.

Una data per retenir és la del 16 d'abril, quan hi havia ingressats simultàniament als centres d'Althaia i a l'Hospital de Sant Andreu 338 positius de coronavirus.

A Althaia, el rècord van ser els 284 del 2 d'abril. L'Hospital de Sant Andreu va arribar a tenir 138 ingressats a les seves unitats d'aïllament, el 17 d'abril. Amb aquestes xifres els centres assistencials treballaven amb l'aigua al coll i amb un nombre important de treballadors també afectats que maldaven per superar la malaltia i tornar a primera línia de la lluita contra l'epidèmia. El punt d'inflexió va arribar primer a Althaia i després a Sant Andreu. El darrer mort a Althaia va ser el 23 de maig (va passar de 169 a 170) i a Sant Andreu el 29 de maig (de 63 a 64).

D'un cop d'ull al gràfic es pot veure com el nombre de malalts ingressats simultàniament es va anar enfilant fins a mitjan abril i com a partir del 7 de maig ja no hi havia morts diàries, fins que la xifra va quedar estabilitzada a partir del dia 23 del mateix mes.

La darrera víctima mortal comptabilitzada va ser a l'Hospital Sant Bernabé de Berga el 19 de juny, s'havia produït just abans de quedar sense cap positiu de covid. Sant Andreu va comunicar dimarts que no tenia cap pacient amb coronavirus, mentre que Althaia realitza proves preoperatòries a tothom i tenia ahir 8 ingressats a l'espai de lluita contra el virus que manté obert.