Vaig parlar amb en Lluís Calderer per darrera vegada el 28 de juliol, en una extensa conversa en què també participaven Josep Camprubí, Josep Huguet -amfitrió- i l'historiador Genís Fontera. S'inscrivia en els treballs d'excavació de memòria del Genís per deixar constància escrita i filmada de la Unió Socialista del Bages (USB), un grup polític comarcal actiu entre 1970 i 1976 i del qual, per tant, es commemora mig segle del dissabte de setembre en què va ser fundat a les dependències de la Cova. Com a grup polític antifranquista, era il·legal i clandestí, i per tant deixava poc rastre escrit.

La seva història està fixada en la memòria dels actors, i els fundacionals passen de la setantena en la seva majoria. De les converses mantingudes fins ara se n'ha anat deduint que la primera trobada, fundacional, va tenir en Calderer com un dels culpables intel·lectuals, al costat d'en Camprubí; aquests actors seminals van anar engrescant gent dels cercles d'activitat cultural i associativa en què es movien, i on era creixent la percepció que calia incorporar una dimensió política a l'activisme cívic. La gent de l'USB (nom que va adoptar a partir del 1973/74, ja que va néixer com a Comissió de Promoció Política) va treballar tant en l'impuls de l'activisme i l'associacionisme en diferents terrenys, com en incorporar-hi la dimensió política en uns termes molt bàsics: democràcia, catalanisme i justícia social. Va desaparèixer amb el final de la dictadura i la normalització dels partits polítics.

En Calderer en va ser un membre molt actiu, especialment al front cultural, posava al servei de qui ho necessités el seu saber enciclopèdic, fruit d'un esforç de treballador manual amb voluntat d'aprendre, de saber, de divulgar i d'engrescar, i amb un concepte molt clar del seu deure de servei a Catalunya en els seus trets distintius lingüístics i culturals. Per sort, ha pogut deixar constància, en aquella trobada i alguna d'anterior, dels records de la seva activitat dels anys joves. Unes converses que inclouen també la memòria de la vida d'entitats que va desplegar en uns anys negres per la dictadura però esperançadors perquè tot es bellugava.