Ha tornat amb les piles carregades després d'un retir de quatre dies en un monestir de França. Admet que ho necessitava. Al mòbil encara hi guarda les darreres amenaces per unes declaracions que va fer donant suport a un document del Papa on, entre d'altres, denuncia el neoliberalisme i el populisme. La insulten i hi ha qui fins parla d'assassinar-la. Sor Lucía Caram (Tucumán, Argentina, 1966) assegura que no té por. Ho demostra el fet que continua parlant clar. Amb Regió7 ho ha fet sobre la pandèmia, el seu llibre del projecte Invulnerables (subtitulat «Una apuesta de éxito contra la pobreza infantil» i editat per Plataforma Testimonio), la plataforma d'aliments, el Papa, Messi...

Com està vivint la situació tan crítica generada per la covid?

En un primer moment, surts, fas el que has de fer i l'adrenalina et té en tensió, però estem així des del març. En un principi veies la vulnerabilitat de la gent i com estava caient tot, i ara ha arribat un moment que t'has adonat que la gent no és vulnerable ni és fràgil, sinó que està trencada. Personalment, la sensació és que estàs tocant tots els límits, perquè tenim la plataforma d'aliments desbordada, però és que hi ha el tema de la gent que ha sortit del centre de refugiats [a la Llar Sant Joan de Déu] que està pendent d'ajudes que no arriben i que ve desesperada a buscar menjar; estem vivint el tema dramàtic de l'habitatge, a Manresa, amb els desnonaments que hi ha; i hi ha molta gent que ha perdut la feina. Com ho estic vivint? He tornat a perdre el son.

Anem a pams. A la plataforma ja vam dir a l'estiu que les famílies havien passat de 1.600 a 2.000 (7.500 persones).

Hi ha aquestes famílies més els lots d'emergència que anem donant als refugiats; molts sirians i també veneçolans.

Són els que ja estan a la darrera fase d'acollida i que ja representa que poden ser autònoms.

Exacte. Podrien començar a volar però han quedat a mig camí perquè les ajudes no els arriben, no els estan donant hores.

Això és una fallada del sistema.

Totalment. Per a mi el sistema és una estafa absoluta, i quan escoltes Pedro Sánchez i, sobretot, Pablo Iglesias, que parlen del poble, dels més pobres, dels sense sostre, dels marginats i de les polítiques socials que tenen... Que m'expliquin quanta gent ha cobrat el mínim vital que deien. Quanta ha cobrat els ERTO. Ara tenim gent que serveis socials no la deriva perquè estaven treballant, no han cobrat en molts mesos i, de cop i volta, han rebut 2.000 euros, però han de pagar tots els deutes que tenien, amb la qual cosa han quedat a zero, però figura que han cobrat i no tenen dret a cap tipus d'ajuda. El sistema és pervers. Jo ara el que he dit a la plataforma és que mirada ampla, i si hem de fer lots d'emergència que no han passat pel control... Els serveis socials es plantejaven com és que hi ha tanta gent que no tinguin controlada [la regidora d'Acció i Inclusió Social, Mariona Homs, va desmentir la xifra dels 7.500 usuaris]. És clar, és que tinc gent del teu gremi que ha vingut a demanar ajuda, i a un professional que estava treballant fins ara no tinc per què enviar-lo a serveis socials quan té l'esperança de tornar a treballar. Gent del món de la restauració, dels serveis; comercials de cotxes, un disbarat... D'ençà que vam tornar a obrir [després de l'aturada de l'agost,] unes noranta més.

Habitatge.

Ens preocupa molt. De la residència [Rosa Oriol, per a persones sense llar] han sortit quatre persones i n'hi hem ficat sis més.

I als pisos que els han anat cedint, entenc que igual.

Sí. A Manresa hi ha molts pisos que estan buits i hi ha gent que està vivint a la intempèrie. Te'n recordes quan vam fer el recompte de la gent que estava al carrer, que vam aconseguir que només hi quedessin dues o tres persones?

Sí.

En aquest moment a Manresa hi torna a haver desenes de persones vivint al carrer.

Parlem d'Invulnerables, el projecte contra la pobresa infantil que acull el convent.

La Caixa ha fet una opció molt important pel tema de la infància i jo el que els he plantejat és que la casa de la infància d'aquí sigui un observatori per demostrar en cinc anys que quan donem igualtat d'oportunitats transformem la vida de la gent. Com estan entrant les famílies i com estan sortint. Els darrers mesos n'han sortit cinc que ja no necessiten ajuda. Són històries d'èxit.

Què l'ha mogut a escriure un llibre del projecte?

Hi he volgut donar veu a les famílies i que siguin elles que ho expliquin. Sí que hi ha una part que és més tècnica, sobre el programa. Per a mi era com una obligació dir: m'heu fet confiança i la gent ens ha fet confiança; aquí hi ha el resultat com a pedra fonamental per poder continuar treballant.

El projecte va ser una aposta personal d'Isidre Fainé, president de Fundació la Caixa.

Ell ens va venir a visitar al convent quan vam començar amb tot això perquè se sent manresà, sempre ho ha dit. Dins la Fundació La Caixa té molt clar el tema d'infància, d'investigació i del final de la vida. I ara el que ha fet ha estat una reestructuració en què s'han potenciat els equips d'infància i ha ajuntat el programa Caixa Proinfància amb el [d'integració laboral] Incorpora, que és un reflex del que fem a Invulnerables.

A la casa de la infància Francesc d'Assís, que, no ho oblidem, acull el convent de Santa Clara.

El que estan fent les congregacions religioses és marxar del lloc on treballen. Estaven en un col-legi i se'n van a viure a un pis. Nosaltres hem fet el procés contrari.

Quantes monges són ara.

Sis. En va morir una fa poc.

La preocupa l'extinció de la comunitat per manca de relleu?

No. Crec que hi ha tota una evolució i que això s'ha de transformar. Si hi ha monges, continuaran, però penso que està en mans dels laics i col·laboradors. Ho he plantejat a l'orde i n'estem parlant. La setmana passada vaig tenir una reunió amb l'arquebisbe de Barcelona [Joan Josep Omella]. Volem deixar les coses ben lligades. El papa Francesc n'és coneixedor. No hem de fundar res sinó que això continuï.

Amb monges o amb qui sigui?

Amb els que ho estan portant, que són els laics. A Invulnerables la coordinadora és Pilar Izquierdo. Jo hi dono tot el suport. La direcció de la residència, la plataforma d'aliments... Els programes no els estic portant jo. Sí que és veritat que a la plataforma abans no hi anava cada setmana i ara hi vaig perquè tenim gent jove [fent de voluntaris; els grans han marxat pel risc de la pandèmia] i crec que he d'estar al costat de la gent.

El Papa. Vindrà a Manresa? Se l'ha convidat diverses vegades.

Francesc en cap moment no havia dit fins ara que aniria a cap país que no tingués una situació de conflicte i de pobresa. Hi va l'Ajuntament [el juny passat] i el convida i ell diu que li fa il·lusió i que si la salut li ho permet vol venir. Jo vaig parlar amb els seus col·laboradors. Un em va dir: el Papa és molt diplomàtic. No, no. Fins ara mai no havia dit... I després ho vaig demanar a Omella i ell em va dir que, si té salut i la covid li ho permet, li fa il·lusió venir a Manresa. Francesc és jesuïta. Ha estat a Loiola i el que li fa il·lusió és Manresa. Quan va ser provincial a l'Argentina dels jesuïtes amb [el pare Pedro] Arrupe com a general, hi va haver una divisió. No s'entenia la seva presència perquè es veia com l'ala més conservadora. Però des del moment que és Papa hi ha hagut un acostament i reconciliació amb els jesuïtes.

S'han alineat les constel·lacions perquè vingui.

Exacte. Abans-d'ahir [dimarts de la setmana passada] parlava amb un col·laborador seu que és català. Li vaig dir: tu creus que vindrà el Francesc? I ell em va dir que, si té salut i el tema de la covid li ho permet, vol venir, i mai no ho havia dit. La porta està més que oberta.

Com a culé i membre del patronat del Barça, com va viure l'amenaça de marxa de Messi?

Enmig de la pandèmia, em va semblar increïble que semblés que el món es paralitzava perquè digués que marxava. Penso que s'ha vist que Messi és el millor al camp però també s'ha vist que era necessari fer un canvi al vestidor. Que el que ha de manar sempre ha de ser el míster. A Messi li van tocar el seu amic Luis Suárez i va ser una forma de manifestar la seva disconformitat. Un moment d'escalfament, i va saltar. El cert és que els ponts d'ell amb la directiva estan dinamitats i que intentarà donar-ho tot, però també hem de pensar que està en l'etapa final de la seva carrera. Jo tenia la certesa que no marxaria però crec que el club no la tenia tant. Com a fundació, la situació que hem viscut ha fet que hagin baixat molt les ajudes que tenia, però fa un temps que la fundació està més desvinculada del club. No en depèn tant. Si marxa la junta directiva que hi ha, jo continuaré com a patrona durant un mandat de quatre anys que m'han renovat fa poc. El president que entri no em pot fer fora perquè és un projecte que hem intentat que es vagi desvinculant.

Un dels projectes és FutbolNet, que ha arribat a Manresa.

Sí, i una de les coses per les quals voldria continuar a la fundació, perquè s'ha avançat molt però no prou, és en el Km zero.

En quin sentit?

Ha de fer projectes al tercer món però és necessari multiplicar els programes educatius aquí. El programa que ha fet del bullying, estendre'l una mica més. El tema del FutbolNet, molt més. L'esport té la capacitat d'unir, transformar i donar eines als nens. Aquí en veus que estaven deprimits i que venien a la porta del convent, quan es va aixecar el confinament, per demanar quan obriríem la pista poliesportiva.

La que van fer al jardí del convent per a la casa de la infància. Algun altre projecte previst?

Farem una ampliació amb una part de la terrassa perquè amb el tema de la covid necessitem més espai. Estic pendent dels permisos de l'Ajuntament. I al final de la pista poliesportiva hi posarem gespa, dutxes i gronxadors per als infants.