Segueix-nos a les xarxes socials:

«Cal fer preceptiu que hi hagi advocat des del moment que la dona denuncia»

Maria Assumpció Lleonart Sol és advocada i impulsora de la Comissió de Violència sobre la Dona i Igualtat del Col·legi d'Advocats de Manresa

«Cal fer preceptiu que hi hagi advocat des del moment que la dona denuncia»Arxiu/Josep Sallent

L'advocada manresana Maria Assumpció Lleonart Sol va ser la impulsora de la Comissió de Violència sobre la Dona i Igualtat del Col·legi d'Advocats de Manresa que, recorda, té un servei d'orientació jurídica al qual poden recórrer les víctimes trucant al telèfon del col·legi, el 93 872 15 63, i demanant hora.

Quan neix la comissió?

Va néixer fa sis anys a proposta meva a la junta de govern [del Col·legi d'Advocats de Manresa] per la importància del tema. Tot i que ja estàvem treballant feia molts anys temes per garantir els drets de les dones víctimes de violència masclista, no hi havia una comissió i es va considerar que s'havia de crear, i en aquell moment es va fer com una subcomissió. Al cap de tres anys es va crear com a comissió. Llavors vaig proposar afegir-hi «i igualtat».

Per què?

Perquè, en definitiva, la violència és una conseqüència de la manca d'igualtat. I farà uns dos anys també vam crear el Pla d'Igualtat del Col·legi d'Advocats de Manresa, que tots els col·legis de l'advocacia han treballat i que gairebé tots han aprovat. L'estem desenvolupant ara.

Va ser pioner el col·legi de Manresa a fer aquestes passes?

En aquell moment no tots els col·legis tenien subcomissió o comissió. Sí que en tenia Barcelona, que és un col·legi molt gran. El que passa és que jo, en representació del col·legi de Manresa, estava a la subcomissió de violència de gènere del Consell General de l'Advocacia a Madrid i allà ho vivíem tot molt des de la primera línia i ens vam adonar que a Manresa era molt necessari crear aquesta subcomissió. A partir d'aquí, al cap d'un temps es va crear el Consell de l'Advocacia, que aglutina els 14 col·legis d'advocats de Catalunya, que ens recolzem i que també té comissions, i al consell es va crear una comissió de violència i d'igualtat i tots els col·legis hi tenim representació. Sí que el nostre col·legi va ser dels primers.

Qui forma la comissió?

Som set persones, i una és un company. Molts col·legis no en tenen cap, d'home, i jo sempre dic que és un èxit i li dic que ens busqui més que hi vulguin participar.

Què queda pendent d'aconseguir? El més cabdal.

Bàsicament, el primer i en el que encara estem batallant a tot l'estat espanyol, és que actualment les dones víctimes de violència masclista tenen el dret a tenir un advocat o advocada abans de fer la denúncia. Van a mossos i tenen el dret que, allà, n'hi hagi un o una i parlar-hi abans de fer la denuncia perquè l'assessori. És un dret, però l'assistència lletrada no és preceptiva. Quan hi ha un detingut, mossos ens crida; en canvi, una dona ha de denunciar uns fets i no és obligat. S'ha d'explicar molt bé per què és necessària aquesta assistència. Cal fer preceptiu que hi hagi advocat des del moment que la dona denuncia.

Per què ho és?

Perquè la dona víctima, primer, ha de saber molt bé què implica posar una denúncia. Suposa tot un procediment i es pot allargar. És una càrrega emocional gran i és important que sempre tingui al seu costat la persona que la defensa. En el meu cas, per exemple, les víctimes que porto tenen el meu mòbil i em poden trucar sempre que vulguin per assessorar-se. Si tenen nens i volen demanar una ordre d'allunyament, els expliquem què vol dir. Si es volen separar o divorciar i hi ha uns nens, què en fem? Si avui poses la denúncia, demà et citaran al jutjat perquè declaris però, si hi ha menors o un domicili comú, qui es queda al domicili? Els nens amb qui es queden? Com els hem de mantenir? S'han d'adoptar unes mesures de les quals és important haver-ne parlat primer. Si d'aquesta informació en podem parlar amb la dona a mossos el dia abans d'haver d'anar al jutjat, l'endemà ens pot portar una informació que ens anirà molt bé per poder-la defensar. Quan aquesta dona no té assistència davant de mossos i al jutjat és la primera vegada que veu a l'advocat o a l'advocada, allà tenim un temps per parlar amb ella però si ha de portar un document, ja no ho pot fer.

Hi ha una gran diferència.

El que diuen les dades [vegeu l'article principal] és que hem millorat però que encara falta molt, i un dels reptes és que sigui preceptiva la necessitat que hi hagi un advocat o advocada en un primer moment.

I això qui ho estableix.

El Parlament ho ha d'aprovar. Hem perdut ocasions i aquí estem. Quan una llei t'obliga ho fas però, quan no t'obliga... Sí que nosaltres estem disponibles les 24 hores, però, si no t'avisen...És que és gratuït per a la víctima. S'ha de saber.

Ha variat el perfil de les víctimes amb el temps?

Hi ha de tot. Jo m'he trobat amb dones que treballen, amb dones que no treballen. Amb dones joves, de 20, de 25 i 30 anys, però també de 40. De dones grans, molt poquetes, però és una altra generació. Entre 30 i 50 és del que hi ha més.

Que se'n parli més ha tingut algun efecte en els casos?

Des de que ha sortit la Llei integral i que se'n parla més i s'ha visibilitzat que hi ha una problemàtica, les dones s'han empoderat i s'han vist més fortes per denunciar aquests fets perquè la violència no s'ha acabat. Al contrari. N'hi ha moltíssima. He dit un àmbit d'edat però també n'hi ha als 15 anys i als 18. Però aquests no són els casos que arriben al jutjat. És quan hi ha més relacions estables, hi ha fills, o no. A partir de certa edat.

Vaja que, de millorar, res de res.

I, a més a més, amb reincidències. Si he assistit a mossos i al jutjat amb una víctima, pot ser que al cap d'un temps em torni a trucar el col·legi per si vull assistir a aquella dona perquè torna a tenir problemes. Som les seves advocades o advocats per sempre. Encara que al cap de tres anys tingui un altre problema i el primer s'hagi acabat, segueixes sent la seva advocada i m'he trobat moltes vegades amb reincidències. Hi ha vegades que és molt difícil tallar el cicle de la violència i que perdonen... [als agressors]

Quin efecte ha tingut la pandèmia en les denuncies?

A la primera etapa de l'estat d'alarma les assistències van baixar però, després, malauradament, es van regularitzar. La situació s'ha anat mantenint. En un confinament, de fet, s'agreugen els problemes de violència.

Prem per veure més contingut per a tu