Una de cada quatre persones pren estatines, un dels fàrmacs més consumits que es recepta per reduir el colesterol a la sang i prevenir malalties cardiovasculars. Un estudi mèdic en el qual hi ha participat la Fundació Althaia de Manresa ha revelat que el medicament redueix entre un 22 i un 25 % la mortalitat per covid en aquelles persones que en prenen. En la recerca hi han pres part 19 hospitals de Catalunya, entre els quals el de Sant Joan de Déu de Manresa. Dels 2.159 pacients que es van analitzar, 250 van estar ingressats al centre manresà.

L´estudi l´ha liderat el metge i investigador Lluís Massana, de la Universitat Rovira i Virgili i l´Institut d´Investigació Sanitària Pere Virgili de Tarragona. Va recórrer a la Xarxa d´Unitats de Lípids i Arteriosclerosi de Catalunya (XULA), de la qual Althaia en forma part, per recollir la informació necessària. Manresa es va afegir a la recerca a través de la Unitat de Lípids i Risc Vascular del servei de Medicina interna, unitat que dirigeix la metgessa Meritxell Royuela, que és qui ha coordinat la investigació a Althaia.

«Des del moment inicial ens vam reunir tots els col·laboradors per dissenyar l´estudi, les variables que hauríem d´incloure o les idees que en volíem extreure», explica Royuela. A partir d´aquí es van analitzar 250 casos de pacients ingressats a Althaia entre el març i el maig passat, durant la primera onada. De tots ells es van recollir més d´un centenar de variables clíniques com ara l´edat, sexe, malalties prèvies, nivells de colesterol, dades analítiques, evolució de la malaltia, els tractaments mèdics que seguia abans d´emmalaltir o també els utilitzats per frenar la covid.

Per poder dur a terme tota aquesta tasca Royuela va comptar amb el suport d´altres professionals de Medicina Interna: Omar El Boutraki, Andrea Vázquez, Crisina Antón i Sergio Ribero.

Posteriorment es van comparar les dades de mortalitat dels pacients que seguien un tractament amb estatines i els que no, i es va valorar quin efecte tenia retirar el fàrmac durant l´hospitalització. A aquest novembre, se n´han extret les conclusions i la confirmació que la mortalitat va ser un 22 % menor en pacients que prenien estatina respecte els que no, percentatge que s´eleva a un 25 % quan se´ls hi va mantenir el tractament durant la seva hospitalització.

Això no significa que que una persona amb covid s´hagi de tractar amb estatines. «És molt precipitat dir això. El que demostra és que la gent que la pren ho ha de continuar fent perquè això reduirà la mortalitat» en el cas de contraure el coronavirus. L´estudi també ha evidenciat que les estatines no empitjoren el curs de la covid, que era un dels temors que hi havia al principi de la pandèmia quan se sabia ben poc de la malaltia i els tractaments per combatre-la. «L´estudi volia veure si la gent que teníem en tractament amb aquest fàrmac s´agreujaven quan desenvolupaven covid. Ho semblava amb les primeres dades que ens arribaven de la Xina. Resulta que no, i que a més a més hi ha una menor mortalitat».

Segons Royuela, aquest aval «era una cosa que ens agradava de pensar». Explica que ja hi havia estudis previs en pneumònies per bacteris o fongs, «que són uns altres grups de microorganismes», que confirmarien que les estatines «tenen un factor protector. A part de baixar el colesterol, tindrien una capacitat antiinflamatòria».

Les conclusions de l´estudi poden obrir noves línies d´investigació per fer front a la covid. «Encara recopilant dades, però sí que dona l´opció a plantejar-nos què més podem buscar». Royuela sí que destaca de forma especial que l´estudi fa evident que una persona amb una patologia crònica, en aquest cas un colesterol alt, ha de mantenir el tractament. «Durant l´època més intensa de la pandèmia, potser no tant a l´estiu i ara ja veurem com va, molts malalts crònics van deixar el seu tractament, i és important recalcar que s´ha de seguir».

Els resultats d´aquests recerca s´han publicat a la revista especialitzada en risc cardiovascular European Heart Journal - Cardiovascular Pharmacotherapy.

Des del passat mes de març, quan va començar l´emergència sanitària, la metgessa Meritxell Royuela no ha parat de veure pacients covid. «Rebíem malalts, però de covid en sabíem més aviat poc. Ara una mica més». El que va tocar fer llavors, recorda, va ser «llegir molt el que es deia, d´entrada, de la Xina per intentar entendre tot el que ens venia al damunt». Al primer protocol d´hospitalització sobre covid, d´Althaia ja parlava de les estatines. Segons Rouyela, «el protocol era molt complet gràcies a les aportacions de totes les especialitats».