Hi ha parts de la vida de la nostra ciutat que s’escriuen de forma discreta, entrellaçades a les urgències del dia a dia i al que ens és més conegut i proper. Però no per això deixen de formar part de l’ADN de Manresa i d’allò essencial que voldríem que ens definís com a ciutat.
És el cas de les entitats que formen part (o han format part) del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació (CMS): un espai de participació ciutadana per construir plegats projectes relatius a la cultura de la pau i la no-violència.
Més enllà de la definició, el que és important és el que passa i ha passat dintre del Consell: la capacitat de construir una xarxa d’aprenentatge i de crear un espai on Manresa forma part d’un món amb més coincidències que diferències.
Les entitats i institucions que hi han participat d’alguna manera ho saben prou bé; són 25 anys creant ponts entre diferents formes de viure i compartint la riquesa humana de qualsevol expressió cultural.
Són ponts horitzontals, aprenent tant de la pròpia experiència com de les contraparts d’altres països, desfent estereotips, connectant amb una riquesa que va molt més enllà del PIB i de les propietats.
Per què va sorgir?
El Consell Municipal de Solidaritat es va constituir el 1995.
Va ser el primer consell sectorial que es va crear a la ciutat i un dels 10 primers consells municipals de solidaritat de Catalunya.
Va sorgir perquè feia molts anys que es coïen inquietuds per part del teixit social: l’inconformisme davant les desigualtats, l’acampada pel 0,7%, les vivències de brigades a Amèrica Central, els vincles amb zones d’Àfrica... i un munt de persones acostumades a obrir camí des de feia molts anys, n’havien après d’etapes obscures del propi país i de la cruesa d’altres dictadures.
I així, des de diferents moviments, es va crear la Coordinadora d’ONGD el 1992, llavor del Consell Municipal de Solidaritat.
El primer objectiu d’aquesta xarxa va ser sumar esforços per generar campanyes conjuntes de sensibilització ciutadana: callar davant les injustícies no era una opció i encara estava tot per fer en polítiques locals de Cooperació Internacional. En poc temps s’hi va sumar la voluntat municipal i així va sorgir la regidoria i quasi alhora el mateix Consell.
Junts van iniciar un camí per dotar de contingut real la Cooperació: no era (ni és) desenvolupament, no era transferència de recursos, no era caritat, no era postcolonialisme... era construir consciència col·lectiva, entendre els vincles entre països i com ens determinem mútuament la qualitat de vida, rellegir la realitat i les seves causes.
En síntesi, obrir una finestra al món des de Manresa, no com a observadors externs, sinó com a actors i actrius de l’ordre mundial.
«Un món per a tothom», «Manresa ciutat de diàleg», «No espremis el món» són alguns dels lemes que han sintetitzat la tasca del Consell Municipal de Solidaritat.
Llums i ombres
En aquests 25 anys, hi ha hagut llums i obres, etapes més actives que d’altres, però sempre amb un bon clima de diàleg i intercanvi.
No s’ha deixat d’oferir un programa d’activitats d’educació per la pau ni el suport a les entitats que desenvolupen projectes a països empobrits.
És just agrair a moltes de les entitats del Consell Municipal de Solidaritat les seves iniciatives i continguts pioners: la seva reflexió sobre la petjada mediambiental, les seves alternatives basades en una economia crítica i les finances ètiques, la seva anàlisi sobre els processos migratoris, la seva denúncia sobre l’espoli de recursos, la seva incidència en les causes dels conflictes, el suport a la societat civil de tants països que pateixen ingerències...
Molts d’aquests temes formen part actualment de programes de pensament o educació en valors. El Consell Municipal de Solidaritat continua aportant el seu granet de sorra des del Pla anual per la Ciutadania Global.
Moments clau
Si hem de destacar alguns moments, tot i que cada passa ha estat important per construir una metodologia i continguts propis, podem parlar de la 1a Fira d’ONGD ja l’any 1994; la destinació del 0,7 a la regidoria de Cooperació l’any 1998 i de l’1% l’any 2003; la inauguració de la Casa per la Solidaritat i la Pau Flors Sirera també l’any 2003; els aprenentatges en el marc de l’agermanament Manresa-Bambylor; el reforç a la línia de comerç just i consum conscient especialment a partir de l’any 2004; el catàleg d’activitats per a centres educatius basat en promoure la cultura de pau i la no-violència; el suport als col·lectius de persones nouvingudes i refugiades per donar valor als seus orígens culturals; l’impuls de metodologia cap a models de vida transformadors... i la capacitat de generar campanyes més enllà dels interessos propis d’una sola entitat i sumar... i tornar a sumar cap al model actual de cooperació centrat en la idea de justícia global.
Dificultats i tristeses
En un context complex hi ha hagut també dificultats i tristeses. Com no recordar l’assassinat de la cooperant Flors Sirera al genocidi de Ruanda l’any 1997.
Ens van commocionar els 5 milions de morts a la zona dels Grans Llacs i l’assassinat d’una jove infermera manresana que només volia exercir la seva professió en un dels llocs més castigats d’Àfrica.
La Flors, sempre lliçó de valentia, però també mestra d’ensenyar-nos a mirar la població ruandesa d’una altra manera.
Encara ara cal fer justícia a la població represaliada a la zona, a tants llocs del planeta, a la nostra pròpia història.
El Consell Municipal de Solidaritat suma veus per no caure en l’oblit.
Suma veus a la querella per fer justícia als cooperants com la Flors assassinats a Ruanda, encara ara en lluita per posar una mica de llum a la veritat. Assassinats per evitar que s’expliqui les causes de tantes guerres.
Tampoc va ser fàcil el context de crisi financera que va reduir la destinació de recursos dràsticament a Cooperació en l’àmbit català, però també a Manresa.
Plou sobre mullat, deia el Consell Municipal de Solidaritat. Però ha continuat treballant i repensant si els seus objectius inicials són vigents en un món que canvia tan de pressa.
Canvia?
El Consell Municipal de Solidaritat manté més viva que mai la seva raó de ser.
Sumar entitats i administració local per no ser aliens als desequilibris i a les injustícies. Però una cosa ha canviat, ja no parlem de nord ni de sud: hi ha molts suds al nord i molts nords al sud.
Parlem d’analitzar amb honestedat què ens passa com a societat i si de veritat volem mirar l’origen dels problemes o posar-hi una mica de pomada.
El Consell Municipal de Solidaritat pot posar a disposició de la ciutat el seu bagatge, humil, però constant, i ens anima a treballar com a ciutat en la prevenció i en la capacitat de crear comunitat tant a la nostra ciutat com en clau global.
Un agraïment
Volem agrair les aportacions de totes les persones i entitats que han format part del Consell Municipal de Solidaritat.
Un total de 37 entitats hi han passat durant aquests 25 anys i, actualment, 17 en formen part.
Un record molt especial per a Santi Vidal (una de les ànimes del Consell) i Carme Badia (compromesa amb el comerç just), ambdós importants suports en molts moments del Consell.
