El carrer Alfons XII es convertirà en el passeig de la República per la festa major
La commemoració dels 90 anys de la proclamació de la República, el 14 d’abril del 1931, tindrà el seu espai a la Festa Major de Manresa. El dia 26 d’agost es canviarà la placa del carrer Alfons XII pel de passeig de la República, i el mateix dia s’inaugurarà a l’escola Renaixença dues exposicions sobre aquest període. A més a més, la descoberta que es farà al museu de Manresa el dissabte 28 d’agost també estarà vinculat a aquest moment.
El carrer Alfons XII ha passat a dir-se ja oficialment passeig de la República un cop el ple municipal del passat juliol va aprovar el canvi. Ho va fer amb els vots a favor dels dos socis de govern, Esquerra i Junts, i de Fem Manresa. Ciutadans hi va votar en contra argumentant que calia més consensos, i el PSC, que havia sol·licitat una consulta ciutadana entre els veïns, es va abstenir. Tot i que l’acte no és al programa oficial de la festa major, sí que es dona la circumstància que s’aprofitarà per canviar la placa del carrer just el dia que comença.
Canvi de nom
El govern municipal va anunciar a finals de l’any passat que proposaria a la Comissió de Nomenclàtor -que és qui vetlla pels noms dels carrers i equipaments de Manresa- canviar el nom d’Alfons XII. Segons l’executiu, es faria d’acord amb el treball que s’ha estat realitzant els darrers anys a la mateixa comissió per revisar els noms de carrers que «es considera que actualment no representen els valors que identifiquen la ciutat de Manresa».
Al ple del passat abril el grup municipal socialista va informar que el govern ja tenia decidit rebatejar el carrer amb el nom de passeig de la República, i va demanar fer una consulta popular entre els veïns, proposta que va ser rebutjada. Posteriorment el juny es va celebrar una sessió informativa sobre el canvi per a veïns i comerciants del carrer, i el juliol es va aprovar definitivament.
Intent fallit
Es dona el cas que el 2016 Esquerra i la llavors Convergència van votar en contra d’una proposició de la CUP que demanava canviar el nom de l’Alfons XII pel de República Catalana. Va ser aleshores quan es va anunciar la creació de la Comissió del Nomenclàtor per estudiar cas per cas.
Els darrers anys s’ha canviat el nom del carrer Lluís Argemí, manresà vinculat al règim franquista, pel del cuiner Ignasi Domènech. També s’ha obert l’expedient per canviar de nom la plaça Montserrat pel de Palmira Jaquetti Isant. En aquest cas perquè ja hi ha un carrer a Manresa que es diu Montserrat.
Escola Renaixença
El mateix dijous 26 d’agost, primer dia dels actes de la Festa Major de Manresa, s’inaugurarà a l’escola Renaixença dues exposicions relacionades amb aquest període. Es tracta de la mostra «Tres dies d’abril. 90 anys de la proclamació de la República» i «República i Escola a Manresa (1931-1939). L’acte se celebrarà a a 1/4 de 8 del vespre.
Es tracta d’una iniciativa organitzada per l’Ajuntament de Manresa en la qual hi col·laboren l’associació Memòria i Història de Manresa, l’Arxiu Comarcal del Bages, el Museu de Manresa, la Diputació de Barcelona, la direcció generak de Memòria Democràtica de la Generalitat i el Memorial Democràtic.
Que l’exposició es porti a terme a l’escola Renaixença no és causalitat. El centre educatiu el va inaugurar el setembre del 1934, el president Lluís Companys. Va ser un dels projectes més emblemàtics de la República a Manresa que va implantar un model educatiu en l’escola única, el laïcisme, la coeducació i la innovació pedagògica, segons recorda l’associació Memòria i Història.
«Tres dies d’abril. 90 anys de la proclamació de la República» és un recull de fotografies i testimonis de com a es va viure la proclamació de la República erreu de Catalunya. A «República i Escola a Manresa» es mostra l’obra educativa del govern de la República a Manresa, el moviment de renoació pedagògica que va significar, la construcció de l’escola Renaixença i la tasca i el compromís del seus mestres, bona part dels quals van patir la repressió franquista en acabada la Guerra Civil.
Descoberta del Museu
Dins el programa «Descoberta. Coneix el fons ocult del Museu», el dissabte 28 d’agost a les 7 de la tarda es faran públics els cartells de les festes majors d’entre el 1931 i el 1935. Fa 90 anys, l’agost del 1931, es va celebrar la primer festa major a la ciutat de la segona República, i es destacaran els actes més rellevants com la segona exposició d’artistes manresans. Hi participaran l’historiador Francesc Comas i l’artista Josep Maria Massegú.
Manresa, de les primeres a fer la proclamació
Manresa va ser una de les primeres ciutats de Catalunya en proclamar la República. Una comissió de republicans i catalanistes va entrar a l’Ajuntament, va hissar la senyera i la bandera republicana i es van fer càrrec de la ciutat. Joan Selves i Carner en seria el primer alcalde.
El passat 14 d’abril es van recordar aquests fets en un acte institucional a la plaça Major de Manresa durant el qual es va evocar el llegat que aquest període va deixar a la ciutat com és el cas de l’escola Renaixença, les piscines municipals o bé l’inici de les obres del Torrent de Sant Ignasi, a més a més dels avenços socials que la Guerra Civil van estroncar.
La commemoració es va concebre com una retransmissió radiofònica que va narrar els fets. Actors van posar veu a protagonistes de l’època com l’escriptor Joaquim Amat-Piniella o el periodista Josep Maria Planas.