La plaça per antonomàsia de Manresa, amb el permís de la plaça Major, va iniciar just ara fa un quart de segle el camí cap a la seva transformació urbanística. Les obres, que es van dividir en dues fases i que van tenir un pressupost de 100 milions de les antigues pessetes (600.000 euros), van durar quinze mesos i les va dur a terme la Constructora de Calaf. 25 anys després, un carrer a tocar d’aquella la plaça que també és de cabdal importància, el d’Àngel Guimerà, ha fet les primeres passes per a la seva reforma.
Regió7 va anunciar el 19 d’agost del 1994 la decisió de l’Ajuntament d’aleshores, amb Juli Sanclimens al capdavant, de remodelar la plaça de Sant Domènec sense incloure-hi l’enderroc del teatre Conservatori, tenint en compte que la recuperació del Kursaal -inaugurat el 2007- per poder-ho fer anava per llarg. El projecte de fer la gran plaça projectada en temps de la República encara s’hauria d’esperar. Ara com ara, amb la decisió presa de salvar el teatre Conservatori fruit de la consulta ciutadana celebrada el 2014, aquest projecte més aviat ha passat a la història.
L’any 1936 també va ser la ciutadania associada en entitats com el Cercle Artístic i el Centre Excursionista de la Comarca del Bages la que, amb un Ajuntament de Manresa, en aquell cas, decidit a enderrocar el teatre després d’executar l’enrunament de l’església de Sant Pere Màrtir, s’hi va oposar. Qui ho va impedir, llavors, va ser la guerra. El teatre no només no va anar a terra sinó que es va adossar un refugi antiaeri a la façana lateral.
Amb graderia o sense
Per renovar la plaça, el 1994 es partia de dues versions de la mateixa idea elaborades feia temps pels equips tècnics municipals. La diferència entre una i altra era a la part del Conservatori. La primera, proposava fer-hi una graderia amb una font esglaonada, la qual cosa permetria realitzar petits espectacles a la plaça. La segona opció, una mica més econòmica, preveia dissimular la paret del teatre amb arbres.
El gener del 1995 va transcendir que l’Ajuntament no havia reservat cap partida als pressupostos per fer la plaça. No va ser fins a l’any següent, amb Jordi Valls d’alcalde, que el consistori va anunciar la intenció de tirar endavant la reforma el segon semestre d’aquell any. Una reforma amb un pressupost de poc més de 48 milions de pessetes (289.000 euros). Valls va alertar que amb aquests diners «ningú no s’esperi una gran plaça» i que seria «modesta i austera» a partir del projecte elaborat pel govern anterior. El motiu de desencallar-la va ser l’estat de degradació en què es trobava, al qual s'afegien les fulles d’escarola omplint l’indret per obra i gràcia dels amants dels coloms, que les hi deixaven per alimentar-los.
Al ple municipal del setembre d’aquell any es va aprovar la contractació de les obres de la primera fase, que incloïen 1.656 m² i una inversió de 291.000 euros. Es van fer diverses sessions informatives i es van exposar els plànols del projecte. La segona fase, amb un pressupost de 312.000 euros i una afectació en 1.854 m², és la que abastava l’espai davant de Can Jorba, la plaça de Fius i Palà i la prolongació del carrer del Born.
El 2 d’octubre, operaris del servei de manteniment van començar a retirar els bancs i els arbres que hi havia a l’interior dels parterres. A la plaça només hi van quedar els coloms que encara hi havia. El desmantellament també va incloure traslladar els avets i les cabines de telèfon i de l’ONCE. Abans de començar les obres, es van fer unes prospeccions arqueològiques amb les quals van quedar a la vista els vestigis de l’església gòtica de Sant Pere Màrtir que havia ocupat la plaça des del segle XIV. Fins i tot es va organitzar una visita ciutadana a les restes.
Massa formigó
El novembre es van reprendre les obres. Es van cobrir les restes del temple i es va enderrocar el refugi antiaeri. Les pluges que van caure a final d’any van endarrerir els treballs un mes i mig, però el febrer van agafar velocitat de creuer i van deixar veure els principals elements arquitectònics. Hi ha qui va retreure que hi hagués massa formigó, una queixa que ha estat una constant en l’urbanisme manresà dels darrers anys.
El febrer del 1997, les contribucions especials per pagar la segona fase va encendre l’oposició. No va ser un obstacle i la intervenció no es va aturar. La primera fase es va donar per acabada el juny i va donar pas a la segona. Finalment, el dissabte 20 de desembre d'aquell any a la tarda se’n va fer la inauguració. La plaça, que suposava barrar l’entrada als vehicles, va aplegar centenars de ciutadans. Hi va haver actuació de Xirriquiteula Teatre i sardanes amb la Cobla Contemporània de Sabadell i el grup Nova Crida, que va estrenar la sardana plaça de Sant Domènec.
