Segueix-nos a les xarxes socials:

Veïns de l’entorn del parc de l’Agulla no hi volen les piscines municipals de Manresa

Creuen que l’equipament hi incrementarà la mobilitat en cotxe i que, precisament, la reordenació de l’espai natural ha de servir per disminuir-la

Veïns de l’entorn del parc de l’Agulla no hi volen les piscines municipals de Manresa

Propietaris dels entorns del parc de l’Agulla estan en contra de la instal·lació de piscines municipals a la zona sud, entre el Centre Tecnològic i la zona del llac, tal com descriu el document previ al Pla Director. Els veïns van expressar la seva disconformitat ahir en la passejada participativa a l’espai natural que tenia per objectiu recollir les impressions de veïns de l’entorn, entitats i ciutadans interessats en el projecte de reordenació de l’espai. Els que s’hi mostren contraris són 24 propietaris de la zona de regadiu, que és on hi ha més cases.

La ruta va començar al centre de visitants del parc | MIREIA ARSO

Enric Masana va exercir de portaveu dels veïns en l’activitat participativa d’ahir i, a part, és el delegat al Bages i Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Tot i que encara el projecte ha de rebre l’aprovació de la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya Central, prevista per a mitjan 2022, el Departament de Polítiques Digitals i Territori ja hi està treballant, i abans de la redacció s’ha obert un període de debat per conèixer les impressions de la ciutadania. «Creiem que abans del procés participatiu els tècnics municipals ens haurien d’haver preguntat als veïns què en pensàvem perquè som els que coneixem millor la zona i tenim opinions més acurades», retreia ahir Masana en declaracions a Regió7, un cop acabada la passejada.

Unes 40 persones van assistir a la passejada participava d’ahir | MIREIA ARSO

Tot i que encara s’ha de definir on s’han d’ubicar exactament les piscines, i les dimensions de l’equipament, els principals motius d’oposició dels propietaris és que se’n podria veure afectada una finca, Casa Majó, i per aquest motiu ahir demanava «respecte a la gent que ja hi és». A part, un altre punt important és el temor que amb aquesta nova activitat al voltant del parc de l’Agulla hi hauria un efecte crida amb tot d’usuaris que voldran anar a les piscines.

En aquest sentit, Masana afegeix que per tirar endavant aquest punt del projecte s’ha de disposar d’un estudi de mobilitat. «Si hi acaben arribant molts usuaris amb cotxe privat estem generant una pressió sobre el terreny», assegurava. Quan es va tocar aquest punt, els veïns van dir que l’Ajuntament pot construir la piscina pública, un equipament llargament reivindicat a la ciutat, en altres zones de Manresa, com el parc Puigterrà o al Congost, on hi ha equipaments esportius.

Carretera que connecta Manresa i Santpedor | MIREIA ARSO

Els propietaris es van reunir divendres per tractar el tema i exposar en l’activitat participativa d’ahir el seu punt de vista respecte a aquest i altres punts del pla. De fet, després de la primera sessió informativa del projecte, que va tenir lloc el 10 de novembre, els propietaris van enviar als responsables del procés de consulta ciutadana un document de cinc folis on exposen els motius de la seva posició contrària a les piscines.

Tot i que molts punts del projecte s’han d’acabar de definir, en l’activitat d’ahir també hi havia tècnics municipals que justificaven per què, en un principi, s’ha decidit ubicar les piscines a la zona sud del parc de l’Agulla. Els tècnics deixaven clar que la ubicació no és, ni de bon tros, definitiva perquè encara s’han de concretar les dimensions de l’equipament, que estaria pensat per a usuaris de tota la comarca i no només de la capital del Bages. «Es preveu que una zona del parc hi hagi més equipaments, però s’han de definir-ne els usos. S’han de posar alternatives sobre la taula», explicava Ricard Torres, tècnic municipal i membre de l’equip del pla redactor del projecte.

Tot i deixar clar que els usos encara s’han de definir, i és un dels punts que està en el debat, la idea de fer-hi unes piscines a l’aire lliure és fruit d’una reivindicació d’una part de la ciutadania de Manresa. En tot cas, els tècnics prefereixen parlar «d’espai d’aigua naturalitzat dins d’un parc» i tenen clar que la prioritat és que la mobilitat no sigui un perjudici per al parc de l’Agulla. Per aquest motiu s’han d’analitzar les alternatives i discutir-les.

Els propietaris demanen concrecions en política agrícola per recuperar l’horta

El pla preveu potenciar l’activitat agrícola que hi ha amb la creació d’horts, però els propietaris de l’entorn del parc de l’Agulla demanen concrecions i polítiques agràries clares. «L’horta és una activitat tradicional a la zona des del segle XIV, però actualment està en desús perquè el traspàs generacional d’abans avui dia no hi és», explicava ahir Enric Masana, representant de veïns de la zona de regadiu. Per aquest motiu demanen que «alguna escola agrària digui quins són els productes autòctons de la zona i revalorar l’activitat».

Per altra banda, els propietaris tampoc no veuen bé que es construeixi un gran pàrquing a la zona del Club Gimnàstic, equipament que ara genera molta mobilitat pels partits que s’hi celebren. «No hem de cedir espai. És una activitat privada i s’han de buscar el seu lloc per als cotxes», afirma Masana.

L’entitat ecologista Meandre celebra que el pla es fixi en limitar la circulació de vehicles

L’entitat ecologista Meandre, de Manresa, veu de bon ull els objectius que s’ha fixat l’equip redactor del Pla Director del Parc de l’Agulla. Un dels punts que celebren és la limitació de circulació de vehicles. En una nota de premsa emesa per l’associació, després de la segona sessió participativa que ha tingut lloc aquesta setmana, l’entitat diu que celebra que el nou pla consideri que l’eix viari plantejat fa anys, entre l’eix transversal i la C-16, no s’ha d’executar i que la circulació motoritzada es plantegi perimetral, deixant el dins de l’entorn de l’Agulla només per a veïns, activitats agrícoles existents, caminants i bicicletes. En aquest sentit, l’anomenat camí del Supeco quedarà com una via verda, així com un tram de la carretera de Santpedor. També celebren que el pla plantegi recuperar camins i la millora de vies verdes, a part de respectar-hi l’activitat agrícola.

Prem per veure més contingut per a tu