Manresa no només s’ha retrobat amb la celebració de l’assemblea, sinó que també amb persones que ja hi van participar el 1979. És el cas de José Luis Conejero, representant de l’Associació de Veïns de Montcada i Reixac i Víctor Feliu, de l’Associació de Veïns de la Plaça de Catalunya de Manresa.
«Després del franquisme es va començar a dir que les associacions de veïns ja no feien falta perquè en els ajuntaments ja hi havia més representació social i d’esquerres que adoptarien el seu paper. Però ens vam trobar a Manresa per recordar que les entitats veïnals eren i són molt necessàries», deia Conejero. Juntament amb Feliu, reivindicaven les associacions de veïns com a base dels canvis i de les transformacions dels barris i de les societats. Feliu, que havia format part de l’organització de l’assemblea del 1979, recorda que «partíem de zero i el treball va ser immens. Vam quedar desbordats per la quantitat de gent que va voler participar a la jornada». En total van ser 234 associacions de veïns de tot Catalunya i més de 1.000 delegats. Ho recorda com una «gran festa», però amb certa nostàlgia de «l’esperit reivindicatiu i combatiu que s’hi respirava durant els primers anys, quan la democràcia encara no estava normalitzada». Igual que Conejero, va reivindicar la importància de les associacions com a principals interlocutors entre el veïnat i les administracions.
