«Jo sóc darrere el taulell per evitar problemes i donar solucions. Tota la vida he cregut que la meva funció principal i bàsica és solucionar problemes». És la màxima del farmacèutic Josep Trapé, de la farmàcia Trapé del carrer Sobrerroca de Manresa. Té 67 anys i n’ha passat 42 darrere el taulell. Es jubilarà aquest novembre. Casat, amb una filla i un nét de 17 mesos, el seu pare va adquirir l’establiment el 1945, i ell hi va entrar just quan va acabar els estudis de Farmàcia, el 1980. El mateix any que es va casar. Molts canvis en poc temps.
L’actual farmàcia Trapé és més que centenària. Apareix documentada el 1860 tot i que podria ser anterior. La va posar en marxa la família Miralles, que sota mateix, pel cantó de la Baixada dels Drets també hi tenia una fàbrica de gasosa i altres begudes.
«No continuarà en mans familiars. És la maledicció d’aquesta farmàcia, que no ha tingut mai més de dues generacions al capdavant». Tot i que hi ha més farmacèutics a la família -un germà i un nebot- han tirat per altres especialitats del ram. Trapé recorda que en una ocasió «va entrar una dona a la farmàcia amb un nen petit i li va dir: veus?, aquesta farmàcia l’havia tingut el teu rebesavi. Això em va quedar».
En 40 anys, res és com abans. No tant sols les medicines, les receptes, la mítica lletra de metge que afortunadament la tecnologia ha enviat a la història perquè no s’entenia res, sinó també el barri. Trapé, però, afirma que «m’ho ha passat molt bé i perquè m’agrada molt la part assistencial». Allò d’evitar problemes i donar solucions.
També la social. Està implicat amb l’associació de comerciants del Sobrerroca, Plaça Major, Sant Miquel i voltants; amb el Col·legi de Farmacèutics; amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques o amb la colla sardanista Dansa.
Ha fet treballs científics sobre fongs i microbiologia. Per interès personal. «Quan vaig acabar la carrera volia dedicar-me a la microbiologia» i fins i tot va estar a punt de ser professor a la facultat de Veterinària de Bellaterra. «Però no va poder ser perquè la farmàcia estava en hores extraordinàriament baixes i vaig haver de reflotar-la». I així 42 anys.
Explica que actualment els medicaments «són molt més eficaços i segurs que abans. Hi havia «de molt famosos que ara seria impensable prendre com l’Optalidón. «Hi havia senyores grans d’aquella època que et deien que si no se’n prenien dos al matí no rutllaven. És clar, era una droga potent».
Trapé també ha hagut de llegir, o seria més acurat dir desxifrar, molta lletra de metge, quan les receptes es feien a mà. «Jo crec que era una deformació a l’hora de prendre apunts. Si coneixies el metge es podia desxifrar. Sabies com feia una lletra i l’altra. Tot i això hi havia casos que era impossible d’entendre». Primer amb el talonari, i ara amb la recepta electrònica, haver de fer d’endeví s’ha acabat.
Apareix l’heroïna
Del tracte amb la gent diu que «evidentment hi ha de tot». «Sempre hi ha qui et surt per petaneres i es considera més llest que tu. A vegades m’estimava més que em prenguessin per ruc que no pas enfrontar-m’hi perquè no guanyes res».
Sí que explica que «mai no he deixat d’atendre ningú». Recorda èpoques dures, com l’aparició de l’heroïna els anys 80. Molts drogadictes s’acostumaven a reunir a la barana dels Drets. «No era agradable perquè estaven demacrats i alguns eren conflictius. Tot i això «el tracte que hi vaig tenir sempre va ser correcte». Entraven a la farmàcia a demanar una chuta, una xeringa americana. «Normalment els hi donava sense pagar. No seria més pobre ni més ric i potser els hi estalviava problemes si les havien de compartir. Un cop un em va dir que em portaria un regal, i em va dur un entrepà».
Durant tots aquests anys només l’han atracat una vegada. Un home que havia acabat de sortir de la presó de Barcelona i anava a Lleida. Es va parar a Manresa. «Em va demanar una xeringa. I va tornar a entrar. Vaig pensar que ja havia begut oli. Em va dir: ho sento, però t’he d’atracar».
Recorda, també, quan a l’entorn dels bars Manila, Rio «i algun altre», es va posar de moda el que se’n va dir la ruta del mejillón. A les nits «s’hi ajuntava una mà de gent de festa que feia por. Això va fer que algunes famílies marxessin d’aquí». Recorda que un dia que tenia guàrdia li va costar arribar a la botiga, i a l’entrar algú li va dir que hauria de convertir la farmàcia en un bar.
La transformació del barri
La farmàcia Trapé és al carrer Sobrerroca, a la confluència amb el Joc de la Pilota, Sant Andreu i la Baixada dels Drets de Manresa. En ple Centre Històric. Ha canviat el barri?. «No és millor ni pitjor», opina. «És diferent. Depèn dels criteris de cadascú. Si ho mires des del punt de vista humà, és diferent». Es queixa que alguns propietaris dels edificis d’habitatges del Sobreroca se n’han desentès «i els estan deixant caure».
Pel que fa a seguretat o inseguretat, Trapé pensa que s’ha estigmatitzat molt. «Hi ha una cosa que no entenc: que a les 12 del migdia faci respecte passar-hi i a que a les 12 de la nit estigui ple», sobretot els caps de setmana quan hi ha terrasses al carrer.
Finalment deixa anar un agraïment a «tota la gent del barri i a la que ha passat per aquí durant aquests 42 anys que m’han fet feliç i espero haver-los servit, haver estat útil i haver solucionat algun problema». Filosofia Trapé, que ara es dedicarà a allò altre que més li agrada: el nét, passejar amb bicicleta, caminat, jugar al golf...
