Quiosc Regió7

Regió7

El conseller de Salut participa en una concentració pel 25-N a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa

Althaia ha organitzat per primer cop un acte en el Dia per l’Eliminació de la Violència contra les Dones, que ha aplegat un centenar de professionals · Balcells ha fet visites a Manresa i a la tarda serà a Berga

Concentració pel 25-N amb el conseller de Salut davant de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa Gemma Camps

La Fundació Althaia de Manresa ha organitzat aquest divendres al migdia una concentració del personal de l'Hospital Sant Joan de Déu a l'exterior de l'equipament hospitalari per afegir-se al Dia per l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Ha estat la primera vegada que l'organitza; fins ara, en feia una pel Dia Internacional de les Dones, el 8 de març. Hi ha participat el conseller del departament de Salut de la Generalitat, Manel Balcells, que avui realitza una visita a Manresa i a Berga. Al matí ha visitat l'Hospital Sant Andreu, al migdia s'ha desplaçat a l'Hospital Sant Joan de Déu, i a la tarda anirà a l'Hospital Sant Bernabé de Berga.

Un centenar de professionals d'Althaia s'han concentrat a les portes del centre, moment en què Mireia Martín, agent per a la igualtat de la Comissió d'Igualtat d'Althaia ha llegit un manifest. Posteriorment, s'ha procedit a fer un minut de silenci per afegir-se a la commemoració del Dia per l’Eliminació de la Violència contra les Dones, seguit d'un aplaudiment.

En acabat, Balcells, acompanyat per Manel Jovells, director general d'Althaia, i Alba Oms, delegada de la Conselleria de Salut i gerent de la Regió Sanitària Catalunya Central, a banda de membres del patronat d'Althaia com Josep Lluís Irujo i professionals de la casa, com l'oncòloga Montserrat Domènech, directora assistencial de la Fundació Althaia, ha entrat a l'hospital per visitar les instal·lacions i celebrar una reunió a porta tancada.

L'agent de la Comissió per la Igualtat d'Althaia Mireia Martín llegeix un manifest pel 25-N

L'agent de la Comissió per la Igualtat d'Althaia Mireia Martín llegeix un manifest pel 25-N Redacció

En el manifest que ha llegit, Martín ha recordat que "de totes les formes de violència masclista, les violències sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més naturalitzades". Ha remarcat que "no tenen a veure amb el sexe sinó amb el poder, el poder de cosificar, d'humiliar, de dominar, de de disciplinar, de generar por i de restringir la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones. El poder de crear l'expectativa social que els homes han de prendre la iniciativa en el sexe i no aturar-se fins a rebre una negativa directa. Fins i tot el poder d'ignorar una negativa o de traspassar els límits amb la insistència".

S'ha referit, també, al "poder de produir un sentiment de vergonya per haver patit una agressió sexual, el poder de responsabilitzar i culpabilitzar les víctimes supervivents; com anava vestida, què havia consumit, a quin lloc estava, si anava sola... Enlloc d'assenyalar l'agressor com l'únic responsable". I el poder de "posar en dubte la intenció de les denunciants" i de "crear un imaginari en què les agressions les comet un desconegut a l'espai públic amb perfil de psicòpata i depravat, malgrat que la major part de les agressions, especialment aquelles més greus, ocorren en espais considerats privats i els agressors més habituals no tenen un perfil concret. Les cometen amics, parelles, companys d'estudi o de feina, veïns, familiars o referents propers".

Ha recalcat que "els moviments feministes d'arreu del món s'han revelat contra aquest poder patriarcal, han assenyalat les causes i les conseqüències de les violències sexuals, i n'han identificat les diverses expressions en tots els àmbits en què ocorren. També han denunciat la cultura de la violació, que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones i han generat una onada de sororitat per reconèixer la veu de les dones que denuncien per acompanyar-les".

Els dos grans canvis impulsats pel feminisme

Ha destacat, també, els "dos grans canvis" que han impulsat els feminismes. "En primer lloc, han posat el consentiment al centre. La llibertat sexual inclou practicar sexe tant sovint com es vulgui i amb qui es vulgui, així com rebutjar fer-ho. Això interpel·la tota la societat i, especialment, els homes perquè es desprenguin dels estereotips i dels rols de gènere", perquè "aprenguin a identificar en ells mateixos i en el seu entorn d'amistats, familiars i companys de feina o d'oci totes aquelles actituds i conductes que legitimen, banalitzen o directament constitueixen violències sexuals" i, en segon lloc, l'exigència que " es faci efectiva la diligència deguda dels poders públics i que s'erradiqui tota forma de violència institucional", tant a nivell de "polítiques de prevenció com de reparació", per a les quals ha demanat que estiguin "dotades amb els suficients recursos econòmics".

Ha parlat de la cooperació interinstitucional i intersectorial. "Aquest és el compromís de totes les institucions polítiques del país al qual des d'Althaia ens adherim. Un compromís amb la garantia de tots els drets que es veuen vulnerats amb les violències sexuals. Des del dret a la seguretat al dret a la integritat física i psicològica, passant pel dret a la salut, el dret a l'educació o el dret a la participació social i política. En definitiva, un compromís amb la llibertat de les dones que ens ha de fer també una societat més lliure".

Formació adreçada als professionals

Després d'un primer aplaudiment i abans de fer el minut de silenci, ha recordat que, en el marc del 25-N, la Comissió d'Igualtat d'Althaia ha organitzat una activitat de formació adreçada als professionals. Serà una sessió teatralitzada que es portarà a terme el dimarts 29 de novembre a les 4 de la tarda a la Sala d’actes de l’Hospital Sant Joan de Déu. L’activitat s’emmarca en el projecte formatiu de millora de la detecció i abordatge de la violència masclista dels serveis de salut, liderat pel Servei Català de la Salut, i s'ha programat coincidint amb la commemoració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones.

L’activitat és oberta a tots els professionals de la institució, i també a altres professionals i estudiants de l’àmbit de la salut. Consistirà en la representació de casos reals de violència i posteriorment es durà a terme un debat on es podran expressar opinions, intercanviar sensacions i plantejar possibilitats de millora.

Per una banda, els casos aborden temes de comunicació amb la dona que pateix violència masclista: interpretació del llenguatge verbal i no verbal, abordatge de conversacions, empatia, confiança... D’altra banda, es treballen aspectes més tècnics com són l'ús de l’eina RVD que ajuda a valorar el nivell de risc de violència masclista que està patint la dona, tècniques de millora del cribratge o, fins i tot, la clau del treball en equip per part del personal assistencial.

Els professionals de la salut, una peça clau

La violència masclista és considerada un problema de salut pública ja que acaba suposant greus problemes de salut per a les dones que la pateixen. Els professionals assistencials, tant a primària com a l’hospital, són una peça clau en la detecció i l’abordatge d’aquests casos. D’aquí la importància i necessitat de formar i dotar d’eines els professionals de la salut per millorar-ne la detecció i per oferir una bona relació assistencial a la dona que pateix violència masclista, ja sigui física, psíquica o sexual.

El conseller de Salut, Manel Balcells, a l'entrada de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa Gemma Camps

Compartir l'article

stats