El sector de la construcció desperta a Manresa i el 2022 va demanar llicències per valor de 48,7 milions d’euros, la xifra més alta en tretze anys.
«Estem davant del volum inversor privat més important a la ciutat des del 2009», ha assegurat l’alcalde Marc Aloy i això ens mostra «un canvi de tendència».
«L’any 2021, el sector privat, en tota la tipologia d’obres diferents que es van fer, va invertir 33,8 milions d’euros i el 2022 van ser 48,7 milions d’euros, un creixement del 44%, que és molt remarcable», assegura.
Aquest creixement no es dona només a nivell de volum d’inversió sinó també en el nombre d’habitatges construïts, «on el salt és importantíssim, perquè passen de 82 habitatges construïts el 2021 a 276 l’any passat, dels quals 237 de nova construcció i 39 són fruit de reformes».
Aloy va especificar que «estem davant d’un salt del 336% en nombre d’habitatges que multiplica en més de per tres el nombre de nous habitatges».
L’alcalde afirma que «això és simptomàtic. Hi ha hagut un run run a la ciutat durant molt temps sobre que els privats no apostaven per invertir a la ciutat i no és cert. Estem al moment inversor més alt des del 2009 i fem un salt importantíssim».
Completada La Parada
D’aquest creixement d’habitatge hi ha un gran paquet que concentra els habitatges que són de grans operadors i un altre de «petits promotors i cases unifamiliars. La Parada quedarà tota completada».
Dels 276 habitatges pels quals es va demanar llicència el 2022, més de 200 són de dos grans promotors. Un és Metrovacesa i un altre d’àmbit local "i això és important posar-ho sobre la taula", afirma.
Interès dels privats
A més «hi ha moltes consultes de privats interessats que venen de l’interès que desvetlla el fet que hi hagi una inversió pública» a l’espai urbà.
Per l’alcalde resulta clar que «quan hi ha projectes transformadors i inversió pública es genera una confiança des de l’Administració pública cap al sector privat que es posa les piles i comença a invertir».
Ha assegurat que «hem rebut moltíssimes trucades de gent interessada a desenvolupar els sectors Rosselló, Cerdanya, plaça 11 de Setembre» arrel dels plans de millora urbana i de transformació que hi ha a l’entorn de tota la línia del ferrocarril que se soterrarà.
El mateix estaria passant a l’entorn de la Fàbrica Nova, «moltíssimes trucades de gent interessada en quan començaran les obres i la inversió per fer habitatges o una residència d’estudiants».
Un altre punt d’interès, però per inversió industrial, és el del Pont Nou des que s’ha anunciat que es desencallarà.
Pol Huguet, regidor de Ciutat Verda i Urbanisme, ha volgut destacar que això estigui passant en una ciutat amb un planejament urbanístic orientat a que «Manresa no creixi cap enfrora. És molt fàcil fer obra nova en una ciutat que requalifica terrenys i els passa d’agraris a urbanitzables. Aquí no és així. Estem omplint buits que quedaven pendents i això és molta més feina».
L’any passat es van iniciar 3.848 expedients
Segons, informació facilitada per la Cap de Llicències de l’Ajuntament de Manresa, Brígida Manau Vila, l’any passat es van iniciar 3.848 expedients d'activitats, llicències d'obres i rehabilitació, un nombre lleugerament superior als iniciats l’any 2021.
Si ens fixem en els expedients relatius a les obres, l’increment envers l’any 2021 és de 113, passant de 1.125 a 1.238.
D’aquests 1.238 expedients referents a obres de particulars hi ha 43 llicències d’obra major, 117 d’obra menor, 407 comunicacions d’obra menor i 463 comunicacions d’obra petita.
El pressupost dels expedients d’obres iniciats l’any 2022 va ser de 48.730.236 euros, el que significa un increment de gairebé 15 milions d’euros en relació a l’any 2021.
Assistent virtual
L’Associació Catalana de Municipis vol signar un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Manresa per tenir accés al coneixement necessari per dotar-se de l’assistent virtual desenvolupat per agilitzar la tramitació de les llicències d’obres.
Es tracta d’una nova eina encaminada a agilitzar la tramitació de les llicències d’obres. L'aplicatiu és un assistent telemàtic que facilita l’entrada de documentació relativa a les obres i simplifica els circuits per guanyar agilitat i eficiència, per tal de promoure i fomentar l’activitat econòmica i la inversió privada a la ciutat, escurçant terminis.
L’alcalde Marc Aloy va explicar que «si la Diputació de Barcelona l’encarregués per a tots els municipis de la província, li costaria entre 1 milió i 1,5 milions d’euros. I es tracta d’una eina potentíssima que hem desenvolupat nosaltres i que, evidentment, no ens hem gastat aquests diners sinó els recursos humans necessaris».
També s’han interessat per ella col·legis professionals. Es troba en fase de proves i sortirà la versió definitiva amb totes les incidències resoltes i les aportacions recollides.