A Manresa conviuen persones de 109 països, segons el darrer padró d’immigració de l’Ajuntament, entre les quals hi ha israelians i palestins. Aquest diari ha volgut conèixer de primera mà com estan vivint dues persones d’aquestes dues procedències la guerra cruenta que va esclatar dissabte passat.
Relacionades
Pablo Testa Grosbaum fa 13 anys que viu a Manresa, on dirigeix l’escola Manresa Teatre Musical i el Ballet Clàssic Manresa. Llicenciat en Educació i Pedagogia de la Dansa i Moviment per la Universitat Seminar Hakibbutzim de Tel-Aviv, amb estudis de ballet clàssic a Córdoba (Argentina) i Sant Petersburg (Rússia), Testa, que parla un català perfecte, defensa que «les persones no ens podem jutjar per on venim».
Pablo Testa Grosbaum, israelià i jueu manresà: «Israel ha patit el que cap altre poble ha patit»
Imjahad Khallaf Horeya és palestí i fa encara no dos mesos que va arribar a Manresa amb la seva dona per oferir una oportunitat de viure sense estar envoltada de violència a la seva filla de deu mesos. És periodista i, com Testa, també és un artista. En el seu cas, plàstic. «Soc un periodista i un ésser humà abans que tota la resta», assegura.
Imjahad Khallaf Horeya, palestí que fa dos mesos que viu a Manresa: «La gent resisteix perquè no té llibertat»
El dia abans que esclatés la guerra, a Manresa, la família d’Anderson Jaramillo, de Colòmbia (Cali), que fa més de 15 anys que resideix a la capital del Bages i que encara fa més anys que va recuperar el seu passat jueu, va celebrar la darrera jornada de la festivitat jueva del Sukkot. Poc es podien pensar que justament aquesta festivitat seria l’excusa per agafar desprevinguts els jueus en l’atac per sorpresa de Hamàs de l’endemà.
uVegeu la informació del dia sobre el conflicte a la secció d’Internacional.