Mor el mossèn de Moià Mateu Trenchs, estudiós de la llengua diola

Mateu Trenchs, conegut mossèn de Moià, va morir ahir a l'edat de 78 anys de càncer a l'Hospital de Sant Andreu de Manresa, segons va confirmar la comunitat religiosa dels escolapis, de la qual formava part. Trenchs, que tot i viure a Moià actualment era fill de Terrassa, va ser missioner durant 20 anys al Senegal, concretament a la regió de Casamance.

El mossèn es va encarregar de crear una gramàtica per a la llengua diola, que té uns 300.000 parlants a la regió, on va portar a terme la seva tasca missionera. El diola era una llengua només parlada, no escrita, i el mossèn es va animar a estudiar-ne l'estructura sintàctica. Va anar prenent notes fins a configurar-ne una gramàtica i, fins i tot, va traduir al diola els evangelis de Mateu i de Lluc, textos de les lectures litúrgiques i va escriure contes que li havien explicat nens de la zona. Va elaborar un diccionari català-diola.

Trenchs explicava als que el coneixien que un cop els habitants de la regió van veure que la seva llengua es podia escriure i llegir, -tal com passava amb el francès, la van començar a valorar més. I és que, malgrat que al Senegal les llengües autòctones són reconegudes, la vehicular és el francès. Un accident de moto el va obligar tornar a Catalunya a mitjan anys 90.

Feia prop d'una dècada que Trenchs vivia a Moià, on deia sentir-se «com peix a l'aigua» i en va ser rector durant un any. Estant al capdavant de la rectoria, va iniciar les tasques de millora del presbiteri. Persona inquieta culturalment, també va compondre sardanes i a la capital comarcal va col·laborar amb la Fundació d'Atenció als Discapacitats Els Avets i l'Hospital Residència de la Vila de Moià. Fins fa uns mesos encara feia missa a Moià i Monistrol de Calders. «Va ser el Pompeu Fabra de la llengua diola. Era molt estimat per tothom perquè era una persona senzilla i sabia arribar a la gent. A la vegada era molt intel·ligent. La seva passió era el Senegal», recordava ahir el company de comunitat religiosa, i cosí, Marian Baqués.