P

er anar de Barcelona a Lleida per carretera, sense saltar-se els límits de velocitat, es necessita 1 hora i 40 minuts. Per fer el mateix trajecte en algun dels trens Avant que connecten les dues capitals aprofitant les vies de l'AVE, per deu euros (amb abonament mensual ben aprofitat), es triga una hora i deu minuts. És veritat que el viatge de carretera l'hem comptat de sortida d'una ciutat a entrada de l'altra, però per al viatge en tren tampoc no hem comptat el que es triga a arribar a les estacions. El que interessa remarcar és que aquest tren, tot i circular per vies d'alta velocitat, va només el 42% més ràpid que un cotxe: una diferència interessant, però no supersònica. És, simplement, el que s'ha de poder esperar del tren, un mitjà de transport que, per les seves característiques, necessàriament hauria de poder batre l'automòbil en qualsevol comparativa. De fet, molts dels trens que circulen a pas de tortuga per les vies ordinàries de la xarxa catalana estan preparats per assolir velocitats màximes de 160 km/h. Si no ho fan és perquè els rails, els revolts, les catenàries, el traçat en el seu conjunt no ofereix prou garanties de seguretat. Quan s'inverteix a millorar aquests aspectes, el tren es torna sobtadament competitiu: els sis viatges diaris dels Avant entre Barcelona i Lleida, i viceversa, són un èxit d'usuaris, a gran distància de la buidor que regnava en els trens "regionales" que trigaven (i que encara triguen, perquè encara circulen) tres hores a fer el mateix trajecte per la via convencional. Sens dubte, els nous trens han guanyat usuaris a costa de la carretera.

Quant trigaria un d'aquests trens a fer el trajecte entre Manresa i Barcelona? El càlcul és fàcil: menys de mitja hora. Però abans seria necessari canviar la via de cap a cap: no només els rails, la senyalització i la catenària, sinó la major part del traçat, perquè els revolts del que tenim, i que data de fa un segle i mig, no permeten córrer. En realitat, els actuals trens de rodalies, amb la potència dels seus motors, podrien fer el viatge en mitja hora si l'estat de la via els ho permetés. No caldria pas que hi posessin els mateixos Avant que van de Barcelona a Lleida, que al capdavall també sotraguegen, fins i tot a la suavíssima via de l'AVE.

De fet, si aquests Avant van a Lleida és perquè aprofiten la via d'un AVE que es va construir per anar a Madrid. Per unir només de Barcelona amb Lleida, molt ens temem que no l'haurien pas fet. Igual que per anar de Barcelona a Manresa. Al capdavall, si a la capital del Bages va arribar-hi el ferrocarril del Nord és perquè la família Girona, promotora del canal d'Urgell, volia un tren fins a Lleida.