L
'Ajuntament de Manresa, amb els vots de CiU, ERC i la CUP, va aprovar dilluns a la nit donar suport a la convocatòria d'una votació popular sobre la independència de Catalunya que serà promoguda per un grup d'entitats. L'aprovació converteix la capital del Bages en una de les dues ciutats més grans de Catalunya, juntament amb Sant Cugat, que celebraran la consulta amb la benedicció consistorial. Manresa culmina una llarga cadena de pronunciaments similars a la Catalunya central, on com a mínim un terç dels municipis celebraran la consulta, la majoria amb el suport del seu ajuntament. Al capdavall, el fons de la qüestió no presenta una novetat substancial: la majoria de consistoris de Catalunya han votat i aprovat, en algun moment de la seva història recent, declaracions en què es proclama el dret de Catalunya a decidir sobre el seu futur, i fins i tot el Parlament de Catalunya va afirmar de forma solemne que Catalunya té el dret a autodeterminar-se. El que és nou és la forma, i també que, a redós d'aquesta iniciativa, en llocs com Manresa s'està pro-duint una aliança de forces que no només són diferents sinó, en molts aspectes, rivals molt distants. És sobrer comentar aquí la legitimitat d'aquestes consultes, que s'emmarquen en un joc d'afirmació i competència política completament normal, i es plantegen, fins ara, amb processos democràtics i legals. Els partidaris de la independència agiten legítimament la consciència social i cohesionen les seves forces amb una estratègia que pretén, també, incomodar els rivals. No té sentit veure-hi altra cosa. Sí que té sentit convidar els promotors a continuar garantint que ho faran en un clima d'unitat, civilitat i sense provocar en els partidaris d'altres opcions la sensació que s'ha entrat en un procés excloent. S'ha de fer amb civisme i positivament.
