D

e frases conegudes, que poden tenir similitud amb la de l'encapçalament, n'hi ha d'haver moltes i actualment estan més de moda gràcies a l'eterna improvisació d'un organigrama que s'aguanta pels pèls i unes estructures de poder polític que farien esborronar qualsevol dels grans homes que van fundar amb il·lusió una idea que s'ha anat desfent en benefici de més de quatre indesitjables que, donant-te un "duret" de regal i un copet a l'espatlla, pensen, els queden les consciències més tranquil·les.

El dia que no ens despertem amb el descobriment d'un prohom capficat a treure pans fins de les pedres, malgrat que ni una cosa ni l'altra no són de la seva propietat, simplement un gestor, ens adonem que hi ha jutges que si no surten al diari no es veuen realitzats. En l'àmbit més casolà, la Guàrdia Civil entra als ajuntaments i destapa tota mena de distribució subterrània d'interessos obscurs en detriment de la població, o acords per sota la taula per no haver de posar-se ningú vermell i acaparar diners. Un president que ara diu que això s'ha de legislar millor, que ja n'hi ha prou de "pispes" que surten emblanquinats pel poder de l'ami- guisme, amb tot aquest guirigall que ara es destapa (no oblideu que s'acosten eleccions), com si d'un dia per l'altre haguéssim descobert la sopa d'all, hi ha algú que es pot pensar que tot això no se sabia? Hi ha algú que pot creure que aquí s'ha acabat tot? El nivell de lladregots amb corbata ja fa temps que puja i puja, tothom n'és conscient, però, ai del que tiri la primera pedra!....i quan l'han tirat, de mica en mica anem llegint, no pas descobrint, els tripijocs d'uns intocables acostumats a fer el que no s'ha de fer i que, digne d'una novel·la de Franz Kafka, els hi hem posat nosaltres amb els nostres vots.

L'alarmisme és una arma de doble tall, i no vull caure en aquest parany. Segurament, n'estic segur, hi ha administracions locals, autonòmiques i algun membre de l'estatal i de totes les oposicions (és clar que aquests ho tenen més difícil) que compleixen rigorosament, segons la seva consciència, amb la finalitat de buscar el bé comunitari i el benefici general, sobretot ara que els temps són difícils, però... com els trobem? És evident que no podem donar cap butlla a ningú. Es ridícul, però ara és el moment de posar-se la bena abans de la ferida i observar, amb ànim d'aprendre, les gesticulacions i sufocacions d'algun membre d'algun ajuntament, ja sigui càrrec electe o, el que és pitjor, algun dels que anomenen de confiança. De totes maneres no cal capficar-se. D'aquí a dos dies haurem alliberat aquells pescadors que volten segrestats mar enllà, o desarticularem una perillosa xarxa de tràfic de drogues que portaran dos grams d'haixix per a consum propi, o inculparem Fidel Castro en un cas d'usurpació del poder per la força, o alguna altra operació per penjar-nos alguna medalleta, i tots contents. Preparats per tornar-hi. Com deia aquell, "aquí no passa mai res, i si passa alguna cosa, no té importància".