Un estudi confirma que presos del règim franquista van construir la carretera de Coll de Jou a Pont d'Espia

Els investigadors han trobat evidència que aquests presoners republicans es van ocupar de fer fins a set quilòmetres de la via entre el 1941 i 1954

Tram de la carretera de Coll de Jou

Tram de la carretera de Coll de Jou / Consell Comarcal Solsonès

Redacció

La primera fase d'un estudi sobre la construcció de la carretera L-401 entre Pont d’Espia i Coll de Jou, s'ha reafirmat en les seves hipòtesis inicials que ja va avançar Regió7 el novembre del 2023 i ha confirmat que van ser presos del règim franquista qui es van encarregar d'aquesta tasca, per mitjà de treballs forçats, entre els anys 1941 al 1954. Aquestes conclusions han sortit a la llum després de quatre mesos explorant la matèria en una investigació coordinada pel Consell Comarcal del Solsonès, en col·laboració amb el Centre d’Estudis Lacetans i l’Observatori Europeu de Memòries de la Universitat de Barcelona (EUROM).

Al llarg d'aquest primer tram de l'estudi s’ha confirmat la participació de mà d’obra reclusa, especialment presoners republicans condemnats en judicis sumaríssims, en el procés de construcció de la carretera. No obstant això, s'ha posat de manifest que els treballadors penals van ser responsables únicament dels set primers quilòmetres, concretament del tram que va des del Pont d’Espia fins al poble de Perles. Aquesta revelació, juntament amb altres descobriments, situa cronològicament la construcció de la carretera entre els anys 1942 i 1956.

Una de les contribucions més rellevants d'aquesta investigació és la confirmació de l'existència de dues colònies penals militaritzades a la regió d'Alt Urgell-Solsonès: el destacament penal de Coll de Nargó i el de Sant Llorenç de Morunys. Aquestes colònies van jugar un paper crucial en la construcció de la carretera; van portar a terme les tasques inicials, com la construcció del Pont d’Espia, com també els primers trams de la carretera L-401.

A més, s'ha destacat el paper de les institucions militars en aquest projecte, amb la identificació del Servei Militar de Ponts i Carreteres de Catalunya com a responsable de la planificació i execució inicial de la via. Tot i això, inicialment, va ser concebuda com una «pista militar» amb finalitats estratègiques durant el període immediatament posterior a la Guerra Civil. Així doncs, la carretera L-401 es va convertir progressivament en una infraestructura pública, cedida al Ministeri d’Obres Públiques i, posteriorment, a la Diputació de Lleida.

El resultat de l'estudi ha generat perspectives futures. D'ara en avant es preveu continuar la recerca per accedir a més documentació institucional, explorar estudis arqueològics per aprofundir en el coneixement del passat que amaga la construcció de la carretera i organitzar un camp de treball. A més, es buscarà difondre els resultats de la investigació a través d'articles acadèmics, presentacions en congressos i xerrades a escala local, amb l'objectiu de compartir el resultat de la investigació i preservar la memòria històrica d'aquesta infraestructura.

Camp de treball

En el marc d’aquest projecte, es farà un camp de treball que forma part de la segona fase del projecte de recerca. Aquest camp de treball té com a objectiu donar a conèixer l'actuació dels batallons de treballadors i les colònies penitenciàries en la construcció d'aquesta carretera. 

El projecte, que compta amb una subvenció del departament de Drets Socials, pretén donar a conèixer una realitat i uns fets que han estat oblidats i amagats durant anys. L’interès social general és més que evident, i és per això que es vol involucrar especialment als joves en aquesta activitat. A través d'un camp de treball, els joves seran protagonistes en la recuperació d'un espai de la nostra història, amb l'objectiu de transmetre'ls valors com el respecte, la pau i la convivència. 

La iniciativa proporcionarà als participants una experiència educativa, fomentant la convivència, la tolerància, la solidaritat, la participació i l'aprenentatge. També s'obtindran beneficis per a la zona que acull l’activitat, ja que s'acompliran tasques de neteja, condicionament i senyalització dels espais històrics relacionats amb la construcció de la carretera.