Un estudi posa al descobert com les forces franquistes van construir una carretera amb treballs forçats dels presos

El règim franquista, un cop acabada la guerra, entre 1941 i 1943, va obligar desenes de presoners republicans a fer 7 quilòmetres de carretera

Imatges dels treballs a la carretera de Coll de Nargó

Imatges dels treballs a la carretera de Coll de Nargó / CCS-IEL

Redacció / E.B.

Un estudi coordinat pel Consell Comarcal del Solsonès, en col·laboració amb el Centre d’Estudis Lacetans i l’Observatori Europeu de Memòries de la Universitat de Barcelona (EUROM), ha posat de manifest els treballs forçats que van patir desenes de represaliats republicans una vegada finalitzada la Guerra Civil Espanyola i, concretament, en els que van dur a terme en la construcció d’aquesta via del 1941 al 1954. Actualment, el treball d’investigació, la direcció científica del qual va a càrrec de Jordi Guixé, director de l’EUROM i membre del Centre d’Estudis Lacetans, es troba en una fase inicial.

El que se sap fins ara, ens situa en la carretera que va de Coll de Jou fins al poble de Coll de Nargó, una via de 41 quilòmetres, construïda després de la Guerra Civil Espanyola. D'aquesta carretera, 7 quilòmetres, de Coll de Nargó al poble de Perles va ser construït per part de presoners republicans procedents de la presó de Lleida, entre els anys 1941 i 1943. Segons ens explica Nil Boix, historiador encarregat de dur a terme els treballs d’investigació del projecte, "cal situar la construcció d’aquesta via en el context de dictadura, en el qual el règim franquista va utilitzar com a mà d’obra forçada els milers de persones represaliades per haver lluitat al bàndol republicà o haver-hi simpatitzat; ens trobem, a més a més, davant d’un país empobrit, devastat i incapaç de resoldre un greu dèficit infraestructural". Nil Boix afegeix que "no s’ha d’oblidar que, una vegada iniciada la II Guerra Mundial, Espanya, malgrat restar oficialment al marge del conflicte, estava alineada amb les potències feixistes, la qual cosa suposava un perill per la integritat d’un país que es trobava sense capacitat defensiva".

La construcció de la carretera militar de Coll de Jou a Coll de Nargó, segons Boix, “respon a la voluntat d’estendre la xarxa viària del Pirineu català per poder millorar la defensa del territori en cas d’una possible invasió exterior”. Pel que fa a la mateixa infraestructura, el recorregut restant del poble de Perles fins a Coll de Jou, va ser construït per mà d’obra contractada per l’exèrcit, sovint persones que havien immigrat de la resta de l’Estat i veïns del territori que buscaven guanyar un jornal.

La dificultat de construir aquesta carretera que segueix un recorregut per una orografia complicada, va provocar que diverses persones patissin accidents i algunes hi perdessin la vida.

La voluntat dels historiadors seria continuar ampliant el coneixement sobre aquest obra. El Consell Comarcal del Solsonès fa una crida a totes les persones que disposin de testimonis, fotografies o material relacionat amb aquesta obra, perquè a partir d'aquesta informació també es podrien trobar detalls de la mateixa història de la carretera. El telèfon per poder contactar és 973 48 20 03 i la persona, Pere Obiols. El treball d’investigació, fins al dia d'avui, ha consistit en la recerca d’arxius i en recopilar la memòria oral dels veïns del municipi d’Odèn, "material que els responsables del projecte confien en poder aprofundir i enriquir", segons han explicat fonts del Consell. Aquest estudi, que compta amb el finançament per part de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i Memorial Democràtic, es troba en una fase inicial. En la seva conclusió visualitzarà els resultats de què va suposar la utilització de presos republicans com a mà d’obra en el marc de la repressió en forma de treballs forçats.