E

ra un dels arquitectes manresans destacables per la seva longevitat professional i per ser quasi l'únic arquitecte professional durant una llarga etapa a la ciutat. L'arquitectura de Manel Ribera (1923-2009) es concentra en una gran producció d'habitatges, tant plurifamiliars com unifamiliars, entre els anys 50 i 80, davallant cap als primers anys del 90, aprofitant uns anys d'un creixement demogràfic important, d'una certa estabilitat i bonança econòmica i social, amb una gran demanda d'habitatges, i amb una participació decisòria, i va aportar una metodologia tècnica en el desenvolupament urbanístic, basat en intervencions parcials i fragmentades, als municipis del Bages com Santpedor, Sallent, Navàs, Monistrol de Calders, el Pont de Vilomara, etc.

Potser podríem parlar del primer referent d'arquitectes manresans que van transformar l'arquitectura neoclassicista que el moviment modernista autòcton havia deixat com a petjada, per una arquitectura més moderna, seguint, encara que de lluny, l'estil internacional i el racionalisme que en altres llocs ja s'havia imposat. La seva arquitectura anava molt lligada al pensament i formes de ser i de fer de la societat manresana d'aquells moments, una societat bastant allunyada en molts aspectes de les modernitats i dels avenços estètics que s'estaven produint a Barcelona, el gran centre del progrés de l'arquitectura catalana.

La seva arquitectura, encara que modesta, anònima i potser silenciosa, reflectia un llenguatge domèstic, tradicional, eclèctic i molt acadèmic, professional i honest, arquitectura de mercat amb treball i dedicació. Endreçada amb eixos verticals de simetria i jerarquia d'elements, destacant l'ús de les tribunes i la composició de grans obertures i potenciant l'horitzontalitat de les façanes amb l'ús dels balcons. Els seus edificis mostren una gran compacitat i a la vegada resolen un programa funcional interior en la distribució dels habitatges, jerarquitzant de forma moderna i a l'escala humana els seus espais. Destacava per donar un gran valor a l'estructura i a la tècnica constructiva del moment en les seves edificacions. Va ser un dels primers o pràcticament el primer a utilitzar estructures de pòrtics, pilars i sostres, de formigó armat al Bages. Dintre del món de l'arquitectura com a professió tenia una gran dedicació al càlcul de les estructures, del qual havia realitzat diferents cursos a Itàlia.

Les seves obres han reflectit l'eclecticisme del moment, basant-se en una feina ben feta, que seguia les formes tradicionals de la bona construcció, moltes descrites en els llibres de construcció de referència en aquells temps. Tot i així, amb el pas dels temps, la seva arquitectura es va anar transformant, incorporant a poc a poc innovacions estètiques i compositives en el seu llenguatge com poden ser el mur-cortina de vidre, revestiment d'aplacats ceràmics i de pedra artificial, dimensionat de les obertures, diferents tractament de les baranes dels balcons, potenciant-ho sempre en edificis singulars i emblemàtics, com l'edifici d'habitatges de la Caixa Manresa a la plaça Bonavista, el primer edifici de gran altura de Manresa, l'edifici d'oficines de la Cambra de la Propietat del passeig Pere III, l'edifici d'habitatges del Montepio de Conductors del carrer Bilbao, etc.

Altres obres a destacar són quasi la totalitat dels conjunts de edificis d'habitatges per a la Cooperativa Nostra Sra. de Lourdes i molts d'altres edificis d'habitatges plurifamiliars repartits per la ciutat. Edifici de 98 habitatges a Navàs, residència d'avis a Navàs, Hotel Pere III, Casal de Santpedor, equipament de les piscines a Santpedor i multitud de xalets i unifamiliars repartits per la geografia de la Catalunya interior.

Fora del món professional i de l'arquitectura, volem fer paleses les seves grans aficions, que fan conèixer l'home, com són la caça, els bolets, les xerrades amb els seus amics de tota la vida i companys de professió i d'estudis, a Barcelona, la seva família i una certa admiració i actitud personal cap al món de la medicina.