A

vui és un d'aquells dies de l'any que desmenteixen la dita segons la qual "les bones notícies no són notícia". Avui passa el contrari: la notícia, d'altra banda anunciada en tot excepte en els detalls, és la bona notícia que algú s'ha fet milionari gràcies a la grossa de la loteria. Al llarg del matí es descobrirà el misteri de la identitat dels guanyadors i la seva localització geogràfica, i d'aquesta manera donarem per inaugurada l'alegria de les festes de Nadal, allò que en les pel·lícules americanes en diuen "l'esperit de Nadal" i que consisteix que tots hem d'estar alegres i ser feliços perquè toca. Als Estats Units tenen cura d'evitar que les pel·lícules puguin ser acusades de propaganda d'una religió concreta, no fos cas que les altres s'enfadessin, i per tant ja no parlen del nen Jesús, i sant Nicolau és Santa Claus ("en Santa") i no viu al cel sinó al Pol Nord. Per això el que se celebra no és el naixement del fill de Déu sinó l'adveniment de l'esperit de Nadal, amb diàlegs del tipus: "sí, Santa, ara ja crec en el Nadal". I així, a còpia d'evitar referències a cap confessió, se n'han inventat una de nova: l'Església dels Creients en el Nadal, que té com a color el vermell Coca-Cola; com a temples, els grans magatzems on sonen nadales mentre cau la neu al carrer; i com a evangeli fundacional, "Que bonic que és viure", amb James Stewart dient que sí, que quan sona una campaneta és que un àngel acaba de rebre les ales (llagrimeta, si us plau).

Avui, doncs, és notícia una bona notícia: que algú ha guanyat la rifa. Però tots sabem que un fet no es considera notícia si no és inusual, infreqüent, extraordinari. I justament això és guanyar la rifa. L'usual, freqüent i ordinari és llençar els diners, que és el que li passa a la immensa majoria de la gent que juga. De cada sèrie de 85.000 números de Nadal, menys de quatre mil produiran algun guany: un de cada vint. Un de cada deu tornarà els diners, i la resta, 85 de cada 100, ruïna total. El refranyer català diu que "qui no s'arrisca no pisca", però cal preguntar-se quina mena d'emprenedor invertiria els seus diners en un negoci on les possibilitats de guanyar alguna cosa són només del 5%. Fins i tot si anem a buscar la mitjana d'èxits i fracassos al cap de molts anys, recuperaríem el 70% de l'invertit, que és el percentatge del total jugat que es destina a premis.

I tot i això, cada any juguem. Ni que sigui per no passar vergonya si la grossa va a parar al número de l'empresa, o de la penya, o del bar, i tothom es fa milionari excepte tu.