D

iumenge, 25 d'abril s'ha organitzat, a diferents municipis catalans, una quarta jornada de votació de la consulta independentista. Entre els municipis més poblats hi figuren Lleida, Girona, Manresa, Igualada, Martorell. Aquestes consultes són una fórmula de participació ciutadana per a aquelles persones que tenen la voluntat d'expressar la seva opció que Catalunya esdevingui un estat independent. De fet, "decidir" significar això, portar a una conclusió definitiva, a un resultat definitiu, a prendre el partit definitiu per fer quelcom. Això implica que la resta d'opcions de present i futur per a l'autogovern de Catalunya en queden excloses, de poder "decidir"... en aquestes consultes. No obstant això, el conjunt de la ciutadania de Catalunya podrà escollir, amb caràcter vinculant i amb valor institucional i polític, l'opció de present i de futur per a l'autogovern català quan se celebrin les properes eleccions al Parlament de Catalunya i ho podrà fer votant alguna de les opcions polítiques que s'hi presentaran. I no només votarà sobre les propostes d'independència, federalisme, autonomisme... sinó també sobre altres qüestions tan importants com resoldre la crisi social i econòmic; sobre desenvolupar nous models econòmics i de sostenibilitat ambiental per no repetir noves crisis; sobre consolidar i millorar les polítiques socials d'educació, salut, habitatge, ocupació, de mobilitat.... Catalunya elegirà, tal com ja ha fet 8 vegades des de 1980, escollint el parlament català; com també ha escollit votant 10 vegades -des de 1977- les Corts espanyoles (Congrés i Senat); escollint 8 vegades, des del 1979, les seves corporacions municipals; i escollint 6 vegades representants al Parlament europeu. També Catalunya ha referendat 5 vegades: la Constitució espanyola el 1978; l'Estatut d'Autonomia el 1979; l'adhesió d'Espanya a l'OTAN el 1986; el tractat pel qual s'havia d'establir una Constitució per a Europa el 2005 i, finalment, el vigent Estatut d'Autonomia el 2006. Per cert, en aquest referèndum, a la ciutat de Manresa hi van participar 27.016 persones (el 50,89% del electorat) amb 20.259 vots favorables (75,77%), 4.876 de negatius (18,24%), 1.601 vots en blanc (5,99%) i 280 de nuls (1,04%). Precisament de les consultes hi ha una innovació important: com a possible electors es preveu els majors de 16 anys (no només els majors de 18) i les persones de nacionalitat no espanyola empadronats. Llàstima que a això mateix partits promotors de les consultes no hi donin suport on s'escau (Congrés i Senat, Parlament català) quan fa referència a les eleccions municipals, a les catalanes... De la quarta onada de demà tornarà a ser interessant el recompte de la participació: de les dades significatives d'Arenys de Munt (33%) i del 13-D (el 27,2%), a les més modestes del 28-F (inferiors al 25% i ponderades amb mitjanes de les 3 jornades). A tall de poder comparar a la ciutat de Manresa podeu trobar a www3.ajmanresa.cat/eleccions/ el següent: les 3 eleccions amb menor participació han estat les Europees del 2009 (36,01%), el referèndum de la Constitució Europea del 2005 (38,14%) i les europees del 2005 (39,69%); les 3 amb major participació ja queden molt llunyanes en el temps: les del Congrés espanyol del 1977 (84,59%); les del 1982 (83,62%) i el referèndum constitucional del 1978 (81,39%). Les més concorregudes dels darrers 15 anys foren les del Congrés del 1996 (76,98%). Les 5 opcions més votades, en nombres absoluts, han estat els 32.360 sís a la Constitució espanyola; els 29.978 sís a l'Estatut del 1979; els 22.774 vots a CiU el 1984; els 20.259 sís a l'Estatut del 2006 i els 19.096 nos a l'OTAN el 1986.