A
mb la puntualitat de les aus migratòries quan el canvi climàtic encara no havia afectat el seu calendari, les cadires de la Rosita anunciaven cada any l'inici de la primavera al Passeig. Però enguany ha arribat Sant Jordi i aquells cinc centenars de cadires verdes romanen encara endormiscades al magatzem. Feia temps que la seva propietària havia comunicat a l'Ajuntament el seu desig de jubilar-se i de donar-les a la ciutat amb el benentès que se'n faria càrrec, però a hores d'ara l'Ajuntament diu que encara s'ho rumia. Bé, en realitat, i tal com publicava aquest diari, no és que s'ho rumiï sinó que ha decidit proposar-ne la gestió a alguna entitat local perquè, segons sembla, el mateix Ajuntament no pot assumir-la. Que l'Ajuntament d'una ciutat com Manresa, amb una plantilla que no és pas curta i una capacitat de gestió que se suposa que ha de ser d'una certa envergadura, no pugui substituir la feina d'una senyora que aquest mes farà vuitanta-dos anys, això sí que fa rumiar. Fa pensar en moltes coses, i cap que digui res al seu favor. D'entrada provoca una certa vergonya aliena i l'enèsim desencís de molts ciutadans amb aquesta administració. Aquests són aquells que quan volien que els votéssim ens pintaven una ciutat de flors i violes i unes ganes de fer feina que no s'acabaven mai. La primera que van fer de feina va ser apujar-se els sous i l'última que ens han fet als manresans és aquesta: deixar la nostra via principal sense un dels elements que li són més propis i que li donen més caràcter i més caliu. Amb la deixadesa que els caracteritza es carreguen de cop un paisatge centenari. I es queden tan amples. Es veu que no poden fer-se'n càrrec, pobrets, que són incapaços, que és un maldecap que els desborda. I un es demana què podem esperar d'aquest Ajuntament davant un problema greu si ni tan sols no és capaç de substituir la feina d'una senyora de vuitanta anys! Els mateixos que són tan estrictes amb la uniformització dels paraigües de les terrasses dels bars pretenent que una ciutat que estan deixant feta una merda sembli un paratge de postal, ara ens poden mutilar la millor imatge del Passeig amb la mateixa facilitat amb què van trencar la perspectiva de la Seu. I no passa res. Seguiran parlant de tramvies, d'un Ateneu de luxe a les Bases que no sabem ni com pensen pagar-lo i d'altres grandeses. I quan torni a haver-hi eleccions tornaran als mercats a repartir clavells i a prendre'ns per imbècils. Segur que diran "ara és el moment". I espero que ho sigui.
