É

s notable la capacitat de la política catalana per complicar les coses més senzilles; senyal que, en el fons, no es volen resoldre. Aquesta setmana, la mesa del Parlament ha admès a tràmit la Iniciativa Popular Legislativa (IPL) que té per objecte arribar a convocar un referèndum per la independència. La mesa ha pres la decisió amb els vots en contra de PSC i PP, i amb l'advertiment, per part de CiU, que aquest és un camí sense sortida i que els seus promotors enganyen els ciutadans. És a dir, que només ERC hi està obertament a favor, la qual cosa auguraria negres pronòstics per al dia en què els organitzadors portin les signatures al Parlament perquè les converteixi en un acord plenari. Si PSC i PP pensen que la independència és dolenta, no li faran pas costat. I si CiU creu que tramitar el referèndum per la llei de consultes és un engany que genera falses expectatives, també hi hauria de votar en contra. O no. O vés a saber, perquè si els organitzadors arrepleguen realment uns quants centenars de milers de signatures, segur que moltes provindran de votants convergents que, segons el que faci la federació, poden deixar de ser-ho.

Els promotors del referèndum han triat la via de la llei de consultes perquè volen ser tan legals com puguin; al capdavall, les seves cares visibles són un jurista de CiU i un diputat d'ERC. Però aquesta és la manera complicada de fer les coses, perquè posa en marxa els tacticismes partidistes i, en darrer terme, aboca al tràmit d'autorització del govern central. La manera senzilla hauria estat la de tirar pel dret i començar a recollir les signatures, activitat per a la qual, que jo sàpiga, no es necessita cap permís de ningú, i un cop arreplegades es podien portar de totes maneres al Parlament, a veure amb quina cara els diputats es negaven a prendre-les en consideració. En passar pel tràmit d'una llei que CiU va rebutjar en el seu moment, s'ha donat peu a començar la travessia sota l'ombra de la polèmica i amb la sospita que tot plegat no serveixi per a res, que és el que ha vingut a dir Oriol Pujol. Fins ara, a les consultes locals, CiU s'ha limitat a no obrir oficialment la boca però ser-hi present perquè ERC no s'emportés els rèdits en solitari; quan s'ha vist forçada a pronunciar-se, ha escampat dubtes.

De totes maneres, l'important serà el nombre de signatures que es recullin. Com en un retorn als temps dels sotasignants de manifestos i instàncies col·lectives. Al capdavall, un camí paral·lel al de les institucions, i extern a elles.