S
uposo que tothom estarà d'acord a constatar un fenomen sorprenent: des que va començar la crisi han desaparegut els economistes que parlen d'economia. En època de tranquil·litat tothom s'hi atrevia. Ara són ben poquets els que gosen opinar i encara menys els que són prou valents per dir el que s'ha de fer. I, com que callen els que teòricament hi entenen, ara d'economia només en parlen els polítics.
I això sí que és un problema greu almenys per dues grans raons: primer perquè la gran majoria de polítics no entenen d'economia. I segona perquè l'horitzó vital d'un polític estàndard arriba just fins a les properes eleccions. I, de moment, més enllà, ni que vingui el diluvi.
En canvi, l'economia i els seus cicles són qüestió d'especialista: s'hi ha d'entendre i allò que s'emprèn no fa efecte demà mateix sinó que té repercussions a mitjà termini.
Igual que determinades decisions que el sentit comú diu que s'han de prendre amb urgència però que no encaixen a l'esbiaixada visió que ho limita tot a la durada d'una legislatura, com la millora del sistema educatiu (les proves sobre la seva discutible qualitat s'acumulen des de fa anys). On són, doncs, els economistes que haurien d'orientar l'opinió pública en temps de dificultats notables?
Només els polítics parlen d'economia i ara diuen que és blanc allò que fins ara deien que era negre. Hi ha una ciència econòmica objectiva i deslligada de les ideologies polítiques?
Hi ha una política econòmica possible i aplicable, deslligada de la distorsió contínua que planteja cada consulta electoral ?
En aquests moments de crisi, per exemple, la gran discussió econòmica entre Europa i els EUA s'està centrant a saber si és millor impulsar el consum encara que augmenti el dèficit de l'Estat (opinió americana) o bé si s'han de retallar despeses i rebaixar el consum per tal d'anar reduint els 0dèficits estatals (com es defensa a Europa). Els economistes no tenen idees clares, tècnicament i científicament vàlides, per decidir en aquesta controvèrsia i no deixar-la en mans dels polítics preocupats essencialment per guanyar les properes eleccions?
I un tema proper. Artur Mas ha declarat fa ben poc que si bé ara no és el moment de plantejar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, sí que es plantejava d'impulsar-ne un per tal d'aconseguir el concert econòmic.
Immediatament ha sorgit l'opinió política contrària: és del tot impossible que Catalunya tingui un concert econòmic perquè l'Estat espanyol no ho podria aguantar des del punt de vista financer. Tindrem força ocasions de parlar d'aquest tema en els propers mesos.
Mentrestant els economistes, ressorgint de la seva virtual desaparició, no hi podrien dir la seva?
