S
i aquest fos un país seriós, cada administració sabria el que ha de fer, i els ciutadans, també. Llavors ens estalviaríem les polèmiques interminables sobre qui ha d'arreglar cada problema. Per exemple: ocupar la via pública per vendre sense llicència és una infracció d'ordenances municipals, oi? Doncs que hi vagi la Policia Local. Falsificar marques i vendre productes que violen les lleis de la propietat intel·lectual és una infracció de codi penal, oi? Doncs que actuï la policia judicial, que a Catalunya, i per a delictes ordinaris, són els Mossos d'Esquadra. Però no és feina dels Mossos desmuntar les mantes dels top manta perquè venen sense llicència municipal, i sí que ho és dels ajuntaments. I quan aquests van mancats d'efectius per la raó que sigui (perquè es produeix una allau inesperada de manters, o perquè la meitat dels guàrdies tenen un refredat reivindicatiu, com a una ciutat que vostè i jo sabem), es demana ajuda puntual a la Generalitat, que per això hi és; però com a fet extraordinari i d'emergència. El que toca és que els municipis tin-guin una policia ben dimensionada per als seus problemes ordinaris. Però com que aquest no és un país seriós, per començar hi ha centenars d'ajuntaments tan petits, amb tants pocs habitants i pressupost, que no poden tenir ni vigilant, però quan es parla d'ajuntar municipis, s'organitza una escandalera. Això, per començar. Després hi ha les conseqüències del temps en què els alcaldes es van dedicar a mirar d'arreglar tots els dèficits del municipi, tant els que li tocaven per llei com els que hauria d'haver resolt una altra administració; amb això, a banda de carregar-se amb unes hipoteques pressupostàries que ara fan notar el seu pes, van acostumar els ciutadans a anar-ho a exigir tot a la Casa Gran. I en el fons ja els estava bé, perquè això els augmentava el sentiment d'importància i de poder. L'accés universal a la sanitat és un dret el compliment del qual és competència de la Generalitat, oi? Però els ajuntaments també hi posen diners i professionals. No toca també a la Generalitat garantir el dret de tots els nens i nenes a l'ensenyament obligatori i gratuït? Però també té cost per als ajuntaments. I desgast, quan les coses no funcionen com cal. En canvi, els Mossos d'Esquadra no es dediquen a ordenar el trànsit als carrers de les poblacions (excepte, insistim, en cas d'epidèmia al cos de la Policia Local). El dia que els alcaldes es plantin i només facin el que els toca, i la Generalitat respongui amb semblant moneda, començarem a aclarir les coses.
