A

l'Arxiu Comarcal, una excel·lent i evocadora exposició de fotografies de Faust Guitart, fa dos anys traspassat, fundador i president que fou de la societat Amics del Romànic del Berguedà, constitueix una invitació a seguir els seus passos per les esglésies i esglesioles romàniques que, en nombre superior al centenar, formen part integrant del paisatge i de l'esperit de la comarca. Entre les dotzenes d'itineraris imaginables, em decideixo avui per un que s'inicia en una densa pineda del municipi de Borredà, a l'església de Sant Sadurní de Rotgers, del segle XI, impecablement restaurada i declarada bé cultural d'interès nacional. A mig camí, la parada i fonda obligada és a Sant Jaume de Frontanyà, el poble més petit de Catalunya amb l'església de colossals dimensions que, amb un singular cimbori dodecagonal i absis superb, constitueix una excepcional mostra del primer romànic català i, al davant, curiosament, amb 160 anys de vida, una de les hostatgeries més antigues de Catalunya, ja enaltida l'any 1905 per Cèsar August Torras en aquests termes: "Molt recomanable, netedat en els llits i en servei, molt bon tracte i preus arreglats". L'itinerari, de pròdiga bellesa natural, ens transporta finalment damunt la Pobla de Lillet, la "gentil i més bella de les valls", com canten els poblatans, on l'església i el claustre del monestir de Santa Maria tenen tot l'encís romàntic de l'encara incompleta restauració. I a pocs metres, la rotonda de Sant Miquel perfectament reconstruïda posa punt final a un periple que l'insatisfet si cal pot rematar als modernistes jardins de Gaudí. L'art romànic, patrimoni de la quasi totalitat d'Europa, té en determinats països un valor afegit. Aquest és el cas del nostre, singularment a les comarques de la Catalunya Vella, nucli que foren, a principi del segon mil·lenni, d'una identitat nacional forjada pel missatge cristià i la sobirania dels comtes de Barcelona a l'empara dels reis francesos successors de Carlemany.

Un cas paral·lel al català es dóna a Polònia, la nació europea engendrada també al segle XI a la regió de Wielkopolska, on el poder polític reial s'imposà al feudalisme, amb el cristianisme com a referent espiritual, del qual l'art romànic fou la plàstica expressió. Els camins polonesos del romànic, travessant muntanyes i entreteixint pobles i viles a Wielkopolska, em recorden els nostres. Com el que va de Gniezno a Mogilno o el d'Inowroclaw a Kruszwika, amb la basílica de Tum, el Ripoll polonès, com a punt de referència. El romànic, important capítol de la història europea de l'art, és, a més, en determinats països, un referent espiritual d'absoluta vigència.

La magnífica col·lecció de fotografies de Faust Guitart són un testimoni de passió i fidelitat, compartit pels seus ja més de tres-cents companys dels Amics del Romànic, garants de la defensa d'aquest patrimoni espiritual.