U

n èxit o un fracàs sempre ho són en relació amb unes expectatives. Per al Barça seria un fracàs no guanyar aquesta lliga, per a l'Assignia és un èxit mantenir-se a l'ACB. La consulta sobiranista de Barcelona s'havia posat a si mateixa una expectativa de participació de l'11%, i ha aconseguit superar el 21% del cens electoral. Des d'aquest punt de vista, és un èxit. Només es pot parlar de fracàs des de l'artifici d'apujar el llistó.

En conformar-se amb l'11%, els organitzadors admetien que la consulta no estava pensada per tenir efectes institucionals. En realitat, es tractava d'un gran acte d'agit-prop, o, per dir-ho en paraules de Josep Huguet, d'una sessió de gimnàstica. L'objectiu era mantenir el to muscular de l'independentisme i procurar que no desaparegui de l'agenda política. Un objectiu que comparteixen el President de la Generalitat i la major part del seu Govern, ja que van anar a votar. Artur Mas vol mantenir encesa la llum del llarg termini en què s'empara per justificar les passes curtes del dia a dia.

Per als independentistes també és un èxit haver demostrat una massa social força més gran del que indiquen les darreres eleccions al Parlament, quan van tenir una notable davallada a causa dels problemes interns d'ERC. Així, hem de recordar que entre la mateixa Esquerra, Laporta i Carretero van sumar 93.914 vots a Barcelona. En canvi, diumenge van anar a votar que sí més del doble d'aquesta xifra. És a dir, que més de la meitat dels votants de diumenge ho havien estat de partits no independentistes, i la gran majoria, de CiU.

Aquests electors convergents, van ser mobilitzats pel vot de Pujol i de Mas? És per això que el resultat final va doblar les expectatives dels convocants? Totes dues són hipòtesis admissibles. En tot cas, l'opció per la independència té més seguidors dels que poden deduir-se de la composició del Parlament en una observació massa superficial. Diem superficial perquè qui va al detall s'adona de quants diputats independentistes seuen als escons de CiU.

La pregunta que formulava en aquest diari el diputat anoienc del PP, Pere Calbó, és pertinent: hauria obtingut CiU els mateixos vots amb un programa electoral obertament independentista? Segur que no, perquè una part del seu electorat ho consideraria una aventura temerària. Per això Mas va votar a la consulta gimnàstica i s'abstindrà quan es voti al mateix al Parlament, a iniciativa de Solidaritat. Perquè una cosa no compromet la Generalitat, i l'altra sí. Com va dir aquell, els experiments a casa i amb gasosa.