A
escala planetària som menys que àcars microscòpics en la pell d'una síndria. Amb tot el nostre orgull, la nostra història i la nostra grandesa, amb tota la tecnologia i amb tota la demografia, som amb prou feines una lleugera capa de carn pensant que, posada dempeus, suposa la deumilionèsima part del diàmetre de l'esfera. La dimensió de la nostra fragilitat ens és recordada per tragèdies com la de Llorca, enormes per als humans, inapreciables per al planeta.
Estem situats en algun punt de l'immens intermedi entre allò extremadament petit i allò impensablement gran. No passa dècada en què no es descobreixi, sense arribar a veure-la, una nova partícula elemental de la matèria, més petita que la més petita de les descobertes en la dècada anterior. Els àtoms, genialitat filosòfica que els grecs suposaven mínima i indivisible, resulta que són gegantins al costat seus components, que algun dia mostraran a la ciència les encara més ínfimes partícules que els omplen amb més energia que massa. A l'extrem contrari, no només desconeixem els límits de l'univers sinó que comencem a admetre que pot haver-n'hi un nombre indeterminat, i potser el nostre estigui en realitat bategant, passat de la màxima expansió a la màxima contracció per esclatar de nou en una cadena sincopada de big bangs sense principi ni final determinables.
Ni la dansa embogida de les partícules subatòmiques ni la infinitud de l'univers s'immuten gens ni mica quan un minúscul replegament de la pell de la síndria pateix una inapreciable sacsejada, però nosaltres estem just en el lloc de l'escala en què tal sacsejada ens pot costar la casa i fins i tot la vida. Sabedors que aquestes coses passen, ens esforcem a preparar-nos per reduir l'abast dels danys, objectiu el compliment de sol mantenir relació de proporcionalitat amb l'economia del lloc: és sabut que el subdesenvolupament multiplica les víctimes dels tremolors.
La nostra grandesa és justament la consciència de les nostres febleses, que ens porta a una lluita sense treva ni final per corregir-les o compensar-les. Corrent per l'escorça d'una piloteta temperada som una cosa minúscula en el temps i en l'espai, però en aquest breu ara i aquí hem pensat que podem ser els amos, i ens hi esforçarem, perquè en altre cas no seríem el que som: humans.
