L
*a constitució dels nous ajuntaments ens obre la porta a un escenari ben diferent del que hem viscut des de fa anys. Ja sabem que no hi ha diners i, per tant, aquest discurs no caldrà reiterar-lo. Queda clar per a tots que la caixa de la hisenda municipal és buida de diners, aquells diners que uns anys enrere ens permetien construir uns equipaments que ens estan portant pel camí de l'endeutament. Ara haurem de ser capaços de veure que Manresa és una ciutat amb molt camí per recórrer i que tenim molts recursos per explotar.
Fa molt temps que tinc ben clar que no em val que els polítics diguin que no tenen recursos, com si el món dels recursos es limités sempre a la disponibilitat econòmica. Els autèntics recursos, com l'empenta, la imaginació, la creativitat, l'actitud positiva, el coneixement, no necessiten anar acompanyats de grans partides econòmiques, al contrari, sovint n'hi ha prou amb la voluntat de voler canviar la ciutat, de fer-la més amable, més neta, més participativa i amb més esperit de servei.
A Manresa, tenim molts arguments per sentir-nos orgullosos de la ciutat. El nou alcalde i el seu equip han de fer mans i mànigues per estendre el sentiment de pertinença entre els ciutadans, de donar valor a un patrimoni arquitectònic de primer ordre; a uns serveis hospitalaris i uns estudis universitaris envejables, de molt alta qualitat; a unes empreses com Tous, Ausa, Ponsa, Escola d'Hostaleria Joviat o d'altres que ens projecten per tot el món; a un equip de bàsquet tan especial que sempre se l'associa al concepte miracle.
Manresa és plena també de persones i d'entitats que són exemple de coratge i emprenedoria. La suma de tot allò que tenim de bo, que és molt, ha de prevaldre molt més que les afirmacions, ja molt suades, d'uns quants de parlar de la Manresa grisa, la Manresa dels favets i els tremendos, etc. El nou Ajuntament ha de posar el seu gra de sorra per desterrar el discurs derrotista en favor d'un indispensable sentiment de pertinença, com el de Toni Elías, que fa onejar la bandera de la ciutat en els grans moments.
Ara és el moment de fer-nos nostra la famosa afirmació de John Kennedy quan va dir: "no et preguntis què pot fer el teu país per tu, pregunta't què pots fer tu pel teu país". Més enllà de grans infraestructures, podem fer moltes coses amb un esperit positiu. Encara que sigui difícil disposar d'indicadors fiables, seria ben maco que Manresa tingués el goig de ser la ciutat més amable del país o la ciutat més cívica. Us imagineu que, per exemple, Manresa sortís a tots els mitjans de comunicació com el municipi més net del país gràcies a ser el que embruta menys. Seria la demostració tangible que la ciutat tindria els millors recursos, els que aportaríem individualment cadascun dels ciutadans.
