E

l dimarts 5 de juliol rebo amb sorpresa -i satisfacció- un atent escrit de l'Ajuntament de Manresa mitjançant el qual se'm comunica que la darrera queixa formulada fa pocs dies està en via de solució. Al mateix temps em demanen disculpes i m'agraeixen la col.laboració per contribuir a millorar la ciutat. I avui dimecres, dia 6, encara amb més sorpresa -i més satisfacció-, sóc testimoni de com se soluciona el problema notificat.

Aquest fet, que caldria considerar normal, en una Administració normal, no deixa de sorprendre per ser tan poc normal, almenys pel que fa referència a l'Ajuntament manresà.

La queixa indicada consistia en l'enfonsament d'unes peces de panot -concretament en la vorera de l'av. de Tudela, a l'alçada del número 16- que des de feia mesos provocava nombrosos entrebancs per part dels veïns/es que transitaven per aquell indret, amb el risc de caure i prendre mal.

Acollint el neguit veïnal, el mes de gener vaig acompanyar-hi in situ el llavors regidor de Via Pública per tal que comprovés i resolgués la deficiència. Com que passaven les setmanes -i mesos- i el problema persistia, vaig recordar novament al regidor el problema pendent, però sense èxit... tot i que la gran feinada per resoldre l'anomalia consistia a replanar aquella petita superfície i compactar novament unes quantes peces de panot de 20 x 20 cm.

Desconec si la rapidesa per solucionar el problema des de la darrera queixa formulada, ara tot just fa un parell de setmanes, és fruit dels nous canvis polítics en el consistori manresà. Però, certament, l'atenció de contestar per escrit amb formes educades i la celeritat per solucionar la demanda sí que acaba resultant una grata novetat. Cal desitjar que aquesta actitud sigui el preludi d'unes noves formes de relació entre l'administració i la ciutadania.

Des de les entitats veïnals podria enumerar-se un bon reguitzell d'instàncies presentades durant les darreres legislatures municipals sense obtenir mai cap tipus de resposta. Alguna d'aquestes instàncies amb una antiguitat de més de trenta mesos a l'espera d'una adequada resposta per part dels que ahir governaven i avui són a l'oposició.

Evidentment, de problemes a la ciutat n'hi ha molts, i els recursos econòmics disponibles per resoldre'ls són del tot insuficients. De tot això ja en som conscients. Però hi ha actituds polítiques, com per exemple el degut respecte als ciutadans/es, que no necessiten diners per portar-se a la pràctica.

La prepotència política s'ha institucionalitzat tot convertint-se en una malsana pràctica. I el que en una societat democràtica hauria de ser un fet totalment normal -i habitual- s'acaba convertint en un fet extraordinari quan tenen lloc actituds com la relacionada en l'encapçalament d'aquestes línies.

Esperem que les promeses electorals referides a l'apropament de l'Ajuntament amb la ciutadania a través del diàleg, el respecte, i la participació per construir una ciutat millor, siguin realitat i no continuïn provocant més frustració!