T

othom sap que les arques de la Generalitat no només estan buides, sinó que estem endeutats fins al coll. Alhora, tots hauríem de ser conscients que l'estat de benestar de què gaudim té un alt cost. Però, com podem mantenir-lo, si no tenim diners?

Hi ha tres vies de solució. Una és amagar el cap sota l'ala i continuar donant els serveis actuals, augmentant el deute i esperar que peti quan manin els altres. A l'altre extrem, tenim la privatització total dels serveis, que significaria eliminar l'estat del benestar. La tercera és lluitar pel manteniment i la millora d'un estat del benestar que hem anat construint a Europa durant els últims seixanta anys i que és un model únic al món.

La manera més eficaç per comprendre els tres escenaris és imaginar que viatgem en un autobús i que ens trobem amb pluja i boira. Si el conductor continua conduint al mateix ritme, el més segur és que no acabem el viatge. Tampoc no és qüestió d'aturar-nos al mig de la carretera pel perill que representa. El sentit comú ens diria que hem de reduir la marxa, canviar les prioritats i adaptar-nos a les circumstàncies mentre duri el temporal. Si en condicions normals l'objectiu seria arribar a destí a una hora determinada, en condicions adverses la prioritat és arribar-hi. Sigui l'hora que sigui, però arribar-hi. I això és el que està fent el nou Govern.

Les protestes i declaracions en contra de les retallades de la Generalitat em porten a la memòria les paraules de l'antropòleg americà Marvin Harris: "la ignorància, la por i el conflicte són els elements bàsics de la consciència ciutadana". En aquest cas, som ignorants en un doble sentit. Per una banda, per deixar-nos manipular pels mateixos polítics i sindicats que ens han conduït a aquesta situació, fent-nos creure que l'estat del benestar està en perill. I, d'altra banda, hem de reconèixer la nostra ignorància per ser incapaços d'aportar solucions cadascú en el seu àmbit.

Hem d'actuar de manera positiva en comptes d'emprendre accions negatives perquè aquesta forma d'ignorància ens porta cap a la por. És bo saber que la gran majoria de preocupacions que ens envaeixen, ni succeeixen ni succeiran mai, i que el sol fet de pensar en el que ens pot passar ja ens fa patir com si realment ens passés. Les protestes no tenen cap base factual. Es protesta sobre hipotètiques conseqüències.

Sembla que, de moment, només el Partit Popular de Catalunya ha entès la necessitat de sortir del sot com més aviat millor. Veurem, però, si PSC i Esquerra adopten el paper de la responsabilitat i donen suport a la llei òmnibus, ara que el Govern l'ha dividit en tres àmbits, com demanaven aquests dos partits de l'oposició.

Ara més que mai, els ciutadans també hem d'aportar alternatives sobre la base de la nostra experiència si creiem que hi ha solucions millors que les anunciades pel Govern. Però han de ser propostes que prioritzin sempre el benestar col·lectiu per damunt del personal.