Manresa té una colònia estable de cotorres de cent exemplars adults

Si es volta per la plaça Espanya i es para una mica l’orella és fàcil escoltar els crits de les cotorres que hi ha pels arbres. Segons informació de l’Ajuntament de Manresa demanada per aquest diari, actualment, la colònia d’aquesta espècie exòtica invasora la integren prop d’un centenar d’exemplars adults reproductors i hi ha un estancament, en el sentit que les xifres interanuals de població es mantenen estables, tot i que hi ha variacions estacionals.

L’any passat, es van fer 77 captures i es van retirar 14 nius; l’any anterior, van ser 35 i 5, respectivament i, enguany, fins a data del 18 d’abril, s’han fet 10 captures i s’han retirat 12 nius, gairebé els mateixos que en tot l’any passat. 

L’Ajuntament atribueix el fet que no es dispari la població de cotorres a la tasca que duu a terme l’empresa especialitzada que té contractada per fer el seguiment i control d’aquestes aus, atès que tenen un efecte negatiu sobre les espècies autòctones i, per tant, cal controlar les poblacions per evitar que es disparin. Legalment, les administracions estan obligades a fer plans d’erradicació. La seva tinença està prohibida i la Direcció General de Polítiques Ambientals i Biodiversitat autoritza els plans de captura i control.

Les actuacions a Manresa inclouen la captura de cotorres, la retirada d’ous i pollets dels nius, i la retirada de nius quan hi ha risc que caiguin a la via pública i puguin causar danys a les persones o danys materials. La retirada de nius, fan notar les fonts del consistori, no serveix de res si no es pot assegurar que les cotorres també s’han capturat perquè poden fer un altre niu ràpidament, amb l’inconvenient que sigui en un lloc més inaccessible o més inestable.

Per aquest motiu, quan els nius estan en un lloc accessible, s’opta, primer, per fer captures i no per retirar d’entrada el niu. Sí que es retiren sempre aquells que són inestables i es considera que podien causar danys amb una possible caiguda perquè poden arribar a pesar molts quilos. 

Els objectius dels plans de gestió de l’espècie, en aquest cas el de Manresa, busquen fer accions fonamentalment de prevenció: evitar la reproducció, impedir la construcció de nius, retirar nius de punts perillosos i minimitzar l’accés a l’aliment. Les accions van encaminades a evitar que la població creixi per no haver de sacrificar animals. De totes maneres, s’han de realitzar captures de xoc, i els animals capturats han de ser legalment sacrificats per un veterinari col·legiat.

Més captures d’exemplars

A Manresa des de fa uns anys que es porta la gestió de l’espècie i s’ha aconseguit que la població no creixi exponencialment. El nombre de nius es manté estable, però s’han d’augmentar les captures d’exemplars adults per evitar que es reprodueixin, ja que, si la població creix, en un futur s’haurien de sacrificar més exemplars.

La cotorra argentina (Myiopsitta monachus), és una espècie d’au invasora, inclosa en el Catàleg Nacional d’Espècies Exòtiques invasores. És una de les deu espècies de vertebrats més invasors del món fins al punt que, en condicions normals, cada 6-7 anys duplica la seva població en hàbitats que no li són propicis. A més a més, causa molts perjudicis a l’agricultura, al mobiliari urbà, genera problemes de seguretat a les persones i moltes molèsties per sorolls. 

També coneguda amb el nom de cotorreta pit grisa, la cotorra argentina, que és la més abundant a casa nostra i pot arribar a fer nius de més de 100 quilos, té el plomatge d’un color verd intens, llevat de la zona del pit, que és de color gris clar. La mida, de la punta la cua al bec, és d’uns 30 centímetres de longitud. És originària d’Amèrica del Sud i viu en colònies formades per grups que poden anar dels deu als vint individus.

A la capital del Bages fa més de deu anys que hi ha cotorres. Les primeres dades d’observacions enregistrades corresponen a la zona del riu Cardener, entrant per Sant Joan de Vilatorrada. Més endavant, es van detectar nius, sobretot, als barris de la Font dels Capellans i de la Balconada. 

Augment a partir del 2018

A partir del 2018, es va detectar un augment sensiblement major, amb nius que s’anaven estenent per tota la ciutat d’animals procedents, principalment, de l’àrea metropolitana de Barcelona, que arribaven a poblacions interiors com la capital del Bages, Vic i Igualada.