C
hristine Lagarde va ser nomenada directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) el 28 de juny passat. Poques setmanes després ha transcendit a l'opinió pública francesa i mundial una investigació sobre Lagarde quan era ministra d'Economia de França del govern Sarkozy. El Tribunal d'Investigació de la República Francesa ha obert una investigació judicial per determinar el paper de la llavors ministra d'Economia en l'arbitratge del litigi que enfrontava l'empresari i home polifacètic Bernard Tapie, en la venda de l'empresa de material esportiu Adidas l'any 1993, amb el banc francès Crédit Lyonnais, que en aquell moment era de propietat pública. Un arbitratge que es va resoldre a favor de l'empresari francès. Fruit de la pressió exercida pel fiscal general del Tribunal de Cassació, Jean-Louis Nadal, a petició d'un grup de parlamentaris socialistes, el tribunal va acceptar la demanda per investigar els fets i per tant si hi ha causa de delicte d'abús de poder. Un procés que tot just està en la seva fase inicial i que, per tant, es preveu que pugui durar anys. Si aquest fos un cas aïllat dins el món de la gestió dels càrrecs públics, estaríem parlant d'una excepció, però justament el costum en les demandes dels fiscals i el processament en molts d'ells comença a ser una constant que posa les institucions democràtiques sota sospita. Sense anar més lluny, el mes de maig l'antecessor en la direcció de la mateixa institució mundial, Dominique Strauss-Khan, era detingut a Nova York acusat d'un delicte de violació a una empleada de l'hotel on s'allotjava. Els fets van portar també que una periodista francesa denunciés que anys enrere el mateix DSK l'havia agredit sexualment. Les dues acusacions són molt diferents l'una de l'altra, però afecten la imatge de la institució. De fet, França ha viscut, els darrers anys, sota una sospita permanent. L'any 2009 el nebot de François Mitterrand, flamant fitxatge de Sarkozy, era acusat d'haver pagat per mantenir relacions sexuals durant un viatge a Bangkok. O la dimissió, aquest any, de la ministra d'Estrangers Michèle Alliot-Marie, per haver gaudit d'unes vacances a Tunísia pagades pel règim dictatorial de Ben Alí, recentment derrocat. Les causes, però, no coneixen de fronteres. Gran Bretanya, per exemple. Mentre encara ressonaven els escàndols dels privilegis dels diputats i diputades, laboristes i conservadors, que pagaven amb diner públic tot tipus de serveis personals, fet que va provocar la humiliació de la classe política britànica el 2009, aquest any esclatava l'escàndol de les escoltes telefòniques il·legals obtingudes per part del grup de comunicació del magnat Rupert Murdoch. A la convulsió per saber que fins i tot la monarquia estava sent escoltada, s'hi afegia que un antic cap de premsa del diari News of the World, de l'imperi Murdoch, involucrat en les escoltes il·legals, havia estat cap de premsa de l'ara primer ministre, David Cameron. Tot un terratrèmol polític. Una part de la societat britànica escanyada per les dificultats econòmiques i un futur incert ja ha explotat. És evident que tot hi ha ajudat. La llista podria continuar: Itàlia, Espanya...
El sistema democràtic ens dóna l'oportunitat d'escollir quin és el projecte polític que volem que gestionin les administracions. Un sistema imperfecte i necessitat de renovacions profundes, tal com demana, cada cop de forma més insistent, la població. Cada vegada que a un responsable públic li cau una sospita i aquesta és publicada als mitjans, el sistema guanya una mica més de descrèdit. I malgrat tot, moltes sospites acaben sent infundades i a pesar que els responsables puguin quedar absolts de tota culpa, el mal públic ja està fet. Tenint en compte que avui en dia assumir responsabilitats públiques és pràcticament una heroïcitat (per tots els prejudicis cap a la classe política) caldria trobar la manera d'agilitzar els procediments, de manera que si una persona és sospitosa no hagi de passar gaire temps per tal que sigui jutjada. Als condemnats, cap tipus de contemplació, sentències exemplificadores per demostrar que en la gestió pública cal ser, per sobre de tot, honest i transparent. El que tampoc no podem provocar és que per una acusació d'una fiscalia condemnem abans d'hora la persona en qüestió, fent prevaldre la presumpció de culpabilitat abans d'hora, i aquí hi tenen un paper fonamental el sistema legislatiu, el judicial i els mitjans de comunicació, per evitar linxaments mediàtics abans d'hora. Si volem millorar aquest aspecte de la democràcia hi ha molta feina per fer, però primer de tot cal voluntat per fer-ho possible. I de moment encara no he vist passos en aquesta direcció.
