A Xina la dissidència es paga cara. L'artista xinès Ai Weiwei va estar 81 dies tancat en una cel·la de 16 metres quadrats acompanyat les 24 hores per dos soldats que l'observaven mentre dormia, es dutxava o anava al lavabo sempre a molt pocs centímetres de distància. L'artista en qüestió va ser interrogat durant aquests 81 dies unes 50 vegades i malgrat que oficialment estava acusat d'evadir impostos, les preguntes de l'interrogatori anaven dirigides a saber el seu grau de participació en les conspiracions per organitzar revoltes en contra el govern xinès, inspirades en les del Pròxim Orient i nord d'Àfrica. Ai Weiwei ha estat un del nombrosos intel·lectuals xinesos que han gosat aixecar la veu contra l'hermetisme i duresa del govern xinès. L'any 2010 va crear a Internet un àudio on diversos voluntaris llegien els noms dels 5.000 nens morts en el terratrèmol de la província de Sichuan del 2008 per protestar per les males condicions de les construccions d'aquesta regió. Potser el més conegut internacionalment a l'hora de criticar la falta de democràcia a la Xina és el recentment nomenat premi Nobel de la pau, Liu Xiaobo, actualment pres per part de les autoritats xineses. Xiaobo va escriure un llibre abans del seu empresonament, No tengo enemigos, no conozco el odio, on a través de diferents articles critica la manca de drets humans del gegant asiàtic. Hi denuncia la política de promoció patriòtica oficialista exercida durant el Jocs Olímpics de Pequín, amb l'objectiu d'aconseguir ser el país amb més medalles d'or. Xiaobo continuava empresonat el dia que des d'Estocolm l'anunciaven com a premi Nobel de la pau, un fet que provocà les amenaces del govern xinès cap al govern noruec. La reacció del països occidentals foren de tímides demandes d'alliberament de l'activista social.
Són dues de les veus intel·lectuals que s'han alçat en contra de la fermesa política dels dirigents del Partit Comunista Xinès. Però cada cop són més les protestes internes de la societat civil xinesa, cada cop més es-trangulada per un increment important del nivell de preus, en particular per l'increment dels preus dels aliments, que han pujat més del 14% i que representen més d'un terç de la despesa mensual del consumidor xinès mitjà. El malestar social es comença a veure per les places i carrers i ja són uns quants els incidents que es poden comptabilitzar entre persones del carrer i les forces de seguretat xineses, que continuen obrant amb mà dura. Sense anar més lluny, el mes d'agost passat milers de persones van protagonitzar una protesta improvisada a conseqüència d'un incident ocorregut en un carrer de la província de Quianxi. Després que una dona hagués aparcat malament la seva bicicleta elèctrica i els serveis de l'administració urbana, anomenats chengguan, que són coneguts per tenir una actitud violenta, fessin ús de la violència contra aquesta dona i la ferissin mentre intentaven confiscar-li la bicicleta. Només durant l'any 2009 la potència xinesa havia estat testimoni de més de 90.000 incidents amb disturbis, protestes i vagues segons un estudi publicat per la Universitat de Nankai.
Tot plegat res que no sigui conegut. Però la posició que ocupa la Xina dins els mercats mundials i la seva posició de superpotència mundial a l'ombra de la nord-americana provoca llargs silencis dels polítics occidentals, que malgrat la manca de drets humans, acostumen a mirar cap a una altra banda. Xina avui en dia controla gran part del deute públic nord-americà, té unes balances comercials exportadores en molts països europeus i la seva economia continua creixent a ritme de gegant, malgrat els problemes inflacionistes.
La dependència de molts països, entre aquests l'estat espa-nyol, que ha vist com el govern Xinès comprava deute públic estatal i li injectava liquiditat, també provoca silencis. Els equilibris en la diplomàcia són habituals.
Reconec que no és tema anodí ni de fàcil resolució, però m'agrada pensar que sempre cal anteposar els drets humans a qualsevol altre interès econòmic o polític, encara que en depenguin interessos per utòpic que pugui semblar. Al cap i a la fi si no respectem els valors humans, què hem vingut a fer en aquest món? Tant de bo arribem a veure algun dia moviments del govern xinès en aquesta línia. Difícil equilibri mundial.
