F

a setanta anys, la presència de mines de potassa al Bages i de carbó al Berguedà va propiciar la creació a Manresa de l'Escola de Mines, embrió del que ha acabat sent l'EPSEM, centre inclòs dins la Universitat Politècnica de Catalunya. La Politècnica de Manresa, com se la coneix més normalment, ha desenvolupat estudis superiors i el seu horitzó és continuar-ho fent. Al centre de la seva oferta hi continua havent l'enginyeria de mines, una branca de la qual té l'exclusiva a Catalunya i a tota aquesta banda de la península, i en la qual ha aconseguit una reconeguda solvència. Sent com són els de mineria uns estudis molt minoritaris, el mercat necessari per permetre la supervivència del centre ha de ser gran. L'exclusivitat no és, doncs, només, un privilegi; és una condició per a la sostenibilitat. Ara, l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, integrada també dins la UPC, inclou en els seus plans la creació d'uns nous estudis d'enginyeria de mines. El centre manresà veu a venir que si apareix un competidor a Barcelona, una part molt substancial del seu alumnat preferirà l'opció de la capital i l'escola manresana entrarà -empesa per la seva pròpia universitat matriu- en una decadència que pot conduir finalment a la desaparició. La política universitària de Catalunya i d'arreu està definida clarament com una evolució cap a la concentració i l'especialització: no tot s'ha de fer a tot arreu; els estudis minoritaris s'han de fer en centre especialitzats i en territoris on tinguin sentit. Si aquesta és la filosofia que predica tothom, amb la Generalitat al capdavant, obrir una nova escola de mines a Barcelona va en direcció contrària. L'especialització i la singularitat no poden ser una bona teoria quan porta a tancar estudis arreu i concentrar-los a Barcelona i una mala teoria quan aconsella no concentrar a Barcelona. Aquí hi ha la tradició i aquí hi ha les mines. Si en algun lloc té sentit evitar les duplicitats és en aquest cas. L'Escola de Camins té tot el dret a voler ampliar la seva activitat, però la UPC ha de posar les coses al seu lloc i, si no, ho ha de fer el Govern. Una altra cosa seria incomprensible.