A
final del segle XIX, l'urbanisme canvia la fesomia de les principals ciutats de Catalunya, entre aquestes Manresa, pel seu creixement demogràfic i per la millora de la xarxa de comunicacions, a conseqüència d'una bona situació econòmica, que s'acaba amb la pèrdua de les colònies, l'any 1898. La indústria tèxtil catalana impulsa el naixement d'altres sectors industrials. Manresa esdevé, gràcies a la indústria i les comunicacions, la quarta ciutat catalana, després de Barcelona, Tarragona i Reus.
Ara, però, la situació és ben diferent. El nou eix Diagonal potenciarà, sens dubte, el turisme de proximitat perquè en facilita la mobilitat. Però és una infraestructura necessària que afavorirà la competitivitat? El nou eix viari de comunicació implica la implantació de noves empreses? A priori, afavoreix la interconnexió entre territoris, sense gaire esforç, però les relacions industrials no es creen d'un dia per l'altre. Més que reactivar l'economia, en moments de crisi, pot ser un dinamitzador més de cara al futur. La millora de les comunicacions, per a si mateixa, no potencia l'activitat empresarial, però pot ajudar a establir noves relacions estratègiques entre sectors, com ara els serveis, i promoure noves inversions amb la consegüent creació de nous llocs de treball.
Penso que l'eix Diagonal no ha estat una necessitat històrica, però no hi ha dubte que, a la llarga, ajudarà a potenciar econòmicament i socialment diverses ciutats mitjanes del país i, per tant, vertebrarà el territori amb un nou equilibri més equitatiu. Estic d'acord amb aquells que opinen que no té sentit que el nou eix Diagonal no sigui una autovia, i existeix el perill que, com l'eix Transversal, es converteixi en la via preferida dels transportistes, per estalviar-se peatges, i que la col·lapsarà.
Tampoc no hem d'oblidar que l'eix Diagonal ha causat un important impacte mediambiental en el paisatge natural, que ha afectat sobretot, pel que fa al Bages, els plans de Maria i també del Suanya, especialment en bona part del camí del gorg Blau i del terme de Collbaix. Encara ara falta fer tasques de reforestació i de canalització de les aigües cap a la riera de Rajadell. Aquesta pèrdua no ha estat més gran per la intervenció de grups ecologistes, especialment del col·lectiu Meandre, que ha aconseguit que l'Anella Verda s'inclogui dins del POUM (nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal) per tal que els seus espais naturals i agrícoles siguin defensats per l'actual equip de govern, com teòricament també ho van ser per l'equip anterior.
Meandre sempre ha estat atent a les actuacions tant de l'Administració com de l'empresa constructora, que és ACS (Activitats de Construcció i Serveis), pertanyent al grup que dirigeix el president del Reial Madrid, Florentino Pérez. Una empresa que busca el negoci ràpid i que ha tardat gairebé un any menys en la construcció de l'obra, per tal de començar a cobrar l'endemà mateix de la inauguració. Com que es finança a través de la fórmula del peatge a l'ombra, la Generalitat tardarà 33 anys a cobrir-ne les despeses.
