Q

ui no va ser testimoni de la història d'amor impossible del pirata Said i la cristiana Blanca dalt del vaixell pirata? Qui no es va emocionar escoltant les cançons compostes per l'ocasió que segueixen el fil argumental, dels cristians fets presos pels pirates algerians, amb Said al capdavant? Són unes quantes les generacions que van passar pel teatre per veure la que va ser uns dels èxits musicals més importants del nostre país, sota la producció de la companyia Dagoll Dagom: Mar i cel. El seu autor, Àngel Guimerà, com el protagonista Said, és mestís. I és que Guimerà té els seus orígens a les illes Canàries, concretament a Santa Cruz de Tenerife, on va néixer l'any 1845. La seva mare era originària de Tenerife, mentre que el seu pare, originari del Vendrell, s'hi havia instal·lat per promoure negocis familiars. Guimerà va viure a Tenerife fins als 8 anys, quan es van traslladar primer al Vendrell i després a Barcelona. Cal recordar que Guimerà va desenvolupar la seva extensa obra en català iniciant-se en la poesia, i ja a l'any 1877 va ser proclamat mestre en gai saber. A partir d'aquí va començar a escriure obres i obres i va esdevenir un dels escriptors de més èxit que ha conegut la nostra cultura. L'autor, entre d'altres, de Terra Baixa, també va destacar pel seu compromís polític amb Catalunya. De fet, Guimerà va ser un dels ponents, l'any 1892, de les Bases de Manresa per a la Constitució regional catalana, organitzades per la Unió Catalanista. Per tant, què uneix Guimerà amb l'illa de Tenerife? Podria semblar que poc o res. Però no és així. I és que el teatre més antic de l'arxipèlag rep el nom de Teatro Guimerá. Estem parlant d'un teatre inaugurat l'any 1851 sota el nom de Teatro Municipal de Santa Cruz de Tenerife però que, a la mort del dramaturg, la ciutat el va rebatejar amb el nom de Guimerá. Un teatre que es troba a l'Avenida Guimerá (la seva ubicació és tan cèntrica com el nostre carrer Àngel Guimerà de Manresa), per on, per cert, passa el tramvia de Santa Cruz i on té una parada anomenada Guimerá. Per tant, és evident que Santa Cruz recorda i molt la persona d'Àngel Guimerà (encara que sigui amb la a amb accent tancat). En l'àmbit del carrer aquestes darreres setmanes he volgut fer la comprovació sobre el coneixement que se'n té, de la seva figura, pels carrers de Santa Cruz. Les respostes són molt variades, però les podríem agrupar en tres grups: els que no saben gaire o gens del personatge i dedueixen que era algun escriptor o dramaturg canari; els que, sabent, poc o molt, la seva trajectòria cultural, defensen la seva condició de canari; i finalment, aquells que simplement saben que va ser un dramaturg que va desenvolupar tota la seva trajectòria a Catalunya i, per tant, el defineixen com a tal, això sí, amb orígens canaris.

Sigui com sigui, el que és cert és la capital de Tenerife el recorda com un dels seus, i per això el reconeixement a la seva persona queda perfectament visualitzat, a través del teatre i l'avinguda. De fet, que els canaris el vulguin reconèixer ja és bo, significa valorar una persona que tant va fer per la cultura, encara que fos cultura catalana. Era per tant Guimerà canari? Malgrat que alguns s'encaparrin a posar-li l'etiqueta de canari, l'evidència és clara, algú que va escriure en català, que se'n sentia, i que, a més, es va comprometre amb les llibertats de Catalunya, no se'l pot etiquetar de canari, tot i que els orígens sí que ho siguin. Mirant-ho pel cantó positiu, podem dir que tenim un escriptor i dramaturg doblement reconegut i homenatjat.