V
aig tenir un director editorial que era i és un ferm adversari de l'expressió "violència de gènere". Segons el seu raonament, "les paraules tenen gènere, les persones tenen sexe". Però el simple canvi d'un substantiu per un altre donava com a resultat "violència de sexe", un concepte equívoc. Des de llavors, quan em trobava en la tessitura de referir-me al tipus de delicte que cometen els mascles de l'espècie en agredir les seves parelles, amb abús de força i posició dominant, usava la forma "violència sexista", que denota quina és la deformitat intel·lectual que alimenta l'actitud agressiva. Aliè a aquestes disquisicions, el legislador espanyol va aprovar una "Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere".
Però des de dilluns passat tenim una nova expressió per denotar l'assassinat d'una dona a mans del seu marit. Ara es diu "violència en l'entorn familiar". Així consta en la nota de premsa amb què la ministra Ana Mato va condemnar dilluns el cas ocorregut el mateix dia a Roquetas (Almeria). No sé si servirà per als titulars. "Ja són deu les morts per violència en l'entorn familiar aquest any" és una frase molt llarga. I a més, la seva imprecisió és absoluta.
"Violència en l'entorn familiar" descriu l'acció dels nens que es peguen entre ells, dels cunyats que arriben a les mans i dels pares que neguen el tabac i el vi als avis, en un cas clar de mals tractes amb prescripció facultativa. Per no esmentar els dinars familiars que tant abunden aquestes dates, i als quals és aplicable l'accepció quarta de "violent" al diccionari: "que hom fa a contracor".
"Violència en l'entorn familiar" pot voler dir tot això, però del que parlem és d'una cosa tan seriosa i tan física com marits i companys que maten les seves parelles, de vegades amb una brutalitat extrema. Diluir una realitat tan clara i punyent en una expressió tan àmplia i ambigua com "violència en l'entorn familiar" equival a descafeïnar-ne la gravetat.
Deixem-nos estar de circumloquis i demanem a la ministra que digui les coses pel seu nom. Una agressió masclista és una agressió masclista, i si el resultat és una mort, llavors és un homicidi o un assassinat masclista. Dir-ho així no només és exacte, sinó que assenyala directament el masclisme com la ideologia, sentiment o visió del món que alimenta i justifica els crims. Els nazis van perpetrar un holocaust racista i Stalin un o diversos genocidis, i ni una cosa ni l'altra no es poden despatxar com "violència en un entorn polític determinat", posem per cas.
